Les Cavorques

Es tracta d'un conjunt de minses cavitats excavades en material sorrenc.
Es tracta de nou cavitats, alguna d'elles retocada artificialment, la més gran arriba als 8 metres de recorregut, mentre que d'altres estan pràcticament desaparegudes per efecte de l'erosió.
Nº1, Planta semicircular i sostre arrodonit. Té uns 6 metres de diàmetre.
Nº 2,3 i 4, pràcticament testimonials, totalment erosionades.
Nº 5, té dues boques, una encarada al S i l'altra a l'O, de 7 metres de recorregut.
Nº6, té 8 metres de recorregut.
Nº7, pràcticament testimonial, la llosa que li feia de sostre va caure degut a l'erosió.
Nº8, té dues boques paral·leles, comunicant-se a l'interior, de 7 metres de recorregut.
Nº 9, d'uns 3 metres de fons.

Cavitats conegudes a la zona des de temps immemorials.
Els dipòsits sorrencs de les Cavorques van ser descrits per Llopis Lladó el 1946, qui els interpretà com a formacions marines (platges). Una interpretació similar fou feta per Carreras (1973). Estudis recents indiquen que es tracta d’un conjunt de dipòsits d’origen eòlic que conforma l’únic exemple de dunes escalants fòssils (climbing dunes), amb un grau de cimentació baix, que hi ha al nostre país. La seva conservació presenta, entre d’altres, un elevat interès didàctic en la branca de la sedimentologia.