CENSURA, BORA DE LA

CovaOsonaDesnivell: 5 mRecorregut: 16 m

Litologia: Gresos
Municipi: Esquirol, L'
Comarca: Osona
Gran unitat: Serralada Transversal
Unitat: Cabrerès, el
Desnivell: 5 m
Recorregut: 16 m
Darrera actualització: 2021-12-07

Situació

Situats a la carretera C-153 de l'Esquirol a Cantonigròs, un cop passat el quilòmetre 21 i just creuar el Pont de les Perxes, de l'esquerra surt una pista asfaltada que passa per Sant Julià de Cabrera, en arribar al Collet de Sant Julià cal desviar-se a la dreta en direcció a la Freixeneda, passada aquesta la pista segueix de terra i és aconsellable un vehicle alt, el final de la pista es situa a l'aparcament del Coll de Bram. Des d'aquí cal agafar el camí que puja a la Mare de Déu de Cabrera, però seguir-lo en direcció contraria, cap el S, després de 400 metres quan el camí inicia una baixada més pronunciada, ens desviarem a la dreta on trobarem a una trentena de metres la Bora del Muler, la Bora de la Censura la trobem paral·lela a l'anterior uns tres metres abans.

Veure al catàleg interactiu →Obrir a Google Maps ↗

Boques

CENSURA, BORA DE LA — 1173 m.s.n.m42.0677, 2.4106Obrir a Google MapsUTM 31T (ETRS89) 451242 4657461

Descarregar coordenades (GPX)

Esquerda de 16 metres de recorregut al Cabrerès, Santa Maria de Corcó.

Descripció

Estreta esquerda subterrània que presenta dues entrades en forma de pou, la seva fondària és de -5 metres i el recorregut de 19.

Topografies

Topografia de CENSURA, BORA DE LA — Topografia principal

Fotos

Història

Tot aquest conjunt d'esquerdes conegudes com les Bores d'en Masallera, foren explorades entre el 1978 i el 1981 pel Grup Espeleològic Mollet, el qual realitzà a l'època, una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.

Bibliografia

Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1981).-”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-292. Ed. Políglota. Barcelona.

Coordenades, situació i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC), actualitzat el desembre de 2021.