COLL DE PAL, AVENC DE

Degut a l'estretor de la boca d'entrada, encara que la instal·lació es fa en aquest punt, l'accés s'ha de fer per una boca que queda a l'esquerra de l'anterior, aquesta forma una curta galeria que gira 180º mitjançant un laminador que ens situarà a la capçalera d'un pou de 15 metres punt on retrobarem la corda que hem instal·lat a la boca estreta. A la base del pou trobem una galeria que cap al sud acaba als pocs metres enmig d'un caos de blocs, seguint cap el nord trobem una sèrie de ressalts que ens situaran al fons de la cavitat. A la base del pou d'entrada acostuma a haver-hi neu gairebé tot l'any.

Cavitat localitzada i desobstruïda per membres del GEFOMA a finals dels anys 70 del passat segle, es localitzen un total de 6 cavitats a les quals se les denomina amb les sigles CP (Coll de Pal), des del nº 1 fins el nº 6. Aquestes no s'arriben a explorar totalment ja que va ser necessari desobstruir-les.

El 1990 els mateixos espeleòlegs però ara com a membres de la SIE del CEA exploren de nou dues de les cavitats, topografien l'avenc de Coll de Pal (CP-1), i publiquen el treball en el butlletí de la Federació Catalana d'Espeleologia (Fulls Periòdics d'Informació General).

L'any 2009 quan en Jordi de Valles publica el volum 3 del Catàleg Espeleològic de Catalunya, quan es refereix a aquesta cavitat cita erròniament que la primera exploració la va realitzar la SIEP.

El juliol del 2011 membres de GE Badalona i del CE de Castellar del Vallès, exploren de nou la cavitat i fan una nova topografia, tot hi haver-hi una gran pintada a la boca que 35 anys després (2025) encara conserva restes del nom de la cavitat. Aquests, fent ús d'un sistema alfa-numèric per marcar les noves cavitats de la zona, li assignen les sigles SG-7, pràctica que creiem errònia aplicar en cavitats conegudes, catalogades anteriorment i amb nom propi, cosa que ja s'ha fet en altres casos i que complica els inventaris de cavitats.

Rubinat, F. (1992).-'Recull de cavitats inèdites. Avenc de Coll de Pal (CP-1)' fulls periòdics d'informació general (36): 11-13. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa i Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. E C Gràcia/FCE.

Topografia i fotografia (GEB) han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 28-04-2025. Dades: Enric Porcel, Josep Cuenca, Josep Pastor (GEB); Jordi Navarro, Montse Mañosa (C E Castellar)

Coordenades i fotografies (2025), facilitades per Arcadia Cabanas i Francesc Rubinat (ERE del CEC).