Cova de 475 metres de recorregut i 78 m. de desnivell al congost de Montrebei, Sant Esteve de la Sarga.
Sinònims: Gralles, Cova de les, Palomera, Cova
Descripció
Per tal de fer una descripció més acurada, s'ha dividit la cavitat en quatre parts: La Galeria Principal; Via Final; Via Àngels; Via Centenari. La Galeria Principal: La boca té una
gran entrada tallada en diagonal, d'uns 35 metres d'amplada i uns 48
metres d'alçada. A la dreta del pòrtic comença una esquerda ascendent
paral·lela al cingle, molt estreta, de 15 metres de recorregut i un
desnivell positiu de 15,74 metres. Comencem
a pujar per un fort pendent ple de guano, provinent de la colònia de
gralles que viu a les esquerdes superiors de la cova. A l'esquerra
trobarem una curta galeria que surt a la cinglera; acabem de pujar fins
el pla superior a +32,66 metres, autèntic rebedor de la cova, des d'ací
ja veurem dues finestres de la Via Àngels.
La galeria comença a ser lleugerament descendent, a més d'estar
parcialment ocupada per blocs i formacions estalagmítiques aïllades;
passem per sota l'enllaç inferior de la Via Àngels
amb una amplada mitjana de galeria de 12 a 20 metres fins al final, i
alçades que oscil·len des dels 2 fins als 20 metres; el sostre està
condicionat pels cabussaments dels estrats. Al cap de 159 metres des de
l'entrada i a +20 metres de desnivell, trobarem l'inici de les vies Final i Centenari. A l'esquerra trobem una petita ramificació d'11 metres, ascendent, que torna a sortir a la Galeria Principal. Via Final: L'accés es realitza des del final de la Galeria Principal;
grimparem un ressalt de 8 metres i accedirem a una petita sala amb
formacions a l'entrada, a la dreta trobarem un conducte ascendent per on
arribarem al punt més alt d'aquesta branca amb +32,36 metres. Davant
trobem un pou de -6,40 metres que acaba en una minúscula saleta. Una
mica abans d'arribar al punt més alt haurem passat a l'esquerra una
torta rampa que acaba en un pou de -6,80 metres i per una estreta
esquerda baixarem al punt de màxim desnivell de +14,19 metres. Via Àngels: Pujarem
per un petit pou-tobogan de 10 metres que ens situa al principi d'una
galeria ascendent, superarem un ressalt de 3,64 metres i per una galeria
fòssil anirem fins els altres accessos a la Galeria Principal,
un pou de 13,90 metres i un altre de 12,10 metres. El tercer accés es
troba en un sub-pis per sota de la galeria i és un pou de 6,80 metres.
En aquesta via trobem formacions litogèniques en estat fòssil. El
desnivell màxim és de +46,35 metres. Via Centenari: Comença
la via amb un ressalt de 3 metres, pujarem una petita rampa normalment
relliscosa i arribarem a una petita saleta amb formacions i petites
ramificacions; pujarem per un pas una mica estret i accedim a una
galeria ascendent de 2,50x2 metres, molt relliscosa, fins arribar al peu
de dos laminadors. Agafem el de sota i després d'arrossegar-nos uns 8
metres, arribem a la sala 1952,
a partir d'ací hem de remuntar els pous-colades que anirem trobant,
P.8,20 metres i P.7,70 metres, tot arribant a la cota +57 metres. Des d'ací entrarem a l'esquerda que trobemdavant
i anirem remuntant enmig de formacions fins arribar a una columna
situada a +73,17 metres, el fus s'estreny però té força alçada; pugem
per un costat al primer fus fins a +76,50 metres on queda totalment
tancat. Per l'altre costat amb l'ajut de les concrecions i en oposició
pugem fins a +78 metres, lloc on dos petits passos impenetrables fan que
aquest punt sigui el màxim desnivell de la cavitat.
El
1924 s'inaugura el camí del pas de Montrebei, es tracta d'un camí
excavat a la roca en el vessant català del congost, aquesta obra fou
realitzada per la mancomunitat de Catalunya. A l'abril d'aquell mateix
any el Dr. Ricardo Zariquiey visita la cova Colomera amb finalitats
biospeològiques. El 1966 membres del GES-CMB exploren la cavitat i E. Boixadera publica la primera topografia coneguda. El
1977 les aigües de l'embassament de Canelles arriben per primer cop al
màxim de la seva capacitat, quedant el camí sota les aigües. El 1984
s'inaugura el nou camí construït per la companyia ENHER, amb les
mateixes característiques de l'anterior però a un nivell superior. Entre els anys 1996-1997 i posteriorment el 1999 J. Sandoval (SIRE-Sants / UEC), exploren les galeries superiors de la cova. L'any
2002 es milloren els accessos tant al camí com a l'accés de la cova,
instal·lant passamans, cadenes i graons en tot el recorregut. Actualment s'hi realitzen estudis arqueològics.
Bibliografia
Boixadera, E.(1966).-”Un reconocimiento a la Cova Colomera”. Bol. Puig Castellar (3):50-52.
Campos, Joan; Sandoval, Jaume.(2001).-”Cova Colomera”. Excursionisme (295):10. UE Catalunya.
Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).- El Montsec i Muntanyes Veïnes. Centre Excursionista de Lleida.
Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
Faura i Sans, M.(1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Bol. Real Soc. Esp. historia natural (11):354-376.
Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90.GELL-CE Lleida.
Oms,Xavier;
Bargalló, Amèlia; López-García, Juan Manuel; Morales, Juan Ignacio;
Pedro, Mireia; Solé, Àlex.(2009).-”L'arqueologia prehistòrica a la
serralada del Montsec des del segle XIX fins a l'actual projecte de
recerca.” Revista d'arqueologia de ponent (19):29-50. Universitat de Lleida.
Sandoval, Jaume.(1998).-”Cova Colomera”. Excursionisme (268):178-182. UE Catalunya.
Vega,
J. de la (1981).-”Aplec de documents arqueològics de les coves del
Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Mediterrània (12): 1-359.
Diverses fotografies extretes del blog: Espeleobloc (post del 26-12-2011)