Per
una boca petita, de forma irregular, es pot penetrar a l'únic pou de
la cavitat d'11 metres de desnivell; el seu fons està ocupat per un
petit con d'enderrocs i petites quantitats de guano de les gralles.
Faura
i Sans, en el seu Recull
(1909) fa esment de la Bòfia de les Costes de Peguera sense donar
cap més dada.
El
juliol del 1980, membres de la SIE - CEA troben, vora la Grallera de
Catllarí, un pastor que els indica, des de la llunyania, la zona que
ell coneix com a Costes de Peguera i efectivament hi ha una grallera.
Amb les indicacions rebudes la poden localitzar el setembre del
mateix any i al cap d'unes setmanes procedeixen a la seva primera
exploració.
Mai
sabrem si es tracta de la mateixa cavitat referenciada per Faura,
però pensem que les probabilitats són bastants altes.
Bibliografia
Borrás,J.;
Miñarro,JM;Talavera,F.(1980).-”l'urgell, el soslonès, la segarra
i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol
5):73-75. ed. Políglota. Barcelona.
