Balma amb tres curtes galeries a Taradell. La llegenda diu que s'hi refugiava el bandoler Perot Rocaguinarda.
Sinònims: Roc Guinart, Coves del
Descripció
Petita cavitat formada per dues
galeries paral·leles, més o menys de la mateixa longitud, uns 10
metres cadascuna, i una de més petita separada uns metres.
Segons la
llegenda, fou refugi del bandoler Perot Rocaguinarda (1582-1635?) i
la seva banda. Durant la guerra civil (1936-39) va tornar a servir
com amagatall.
Indret de
visita obligada per als excursionistes que recorren els senders de
Taradell.
Coneguda des
de temps immemorials. La primera cita espeleològica correspon a M.
Faura i Sans (1908) que l'esmenta simplement com Roc-Guinart i la
qualifica de poc important.
Al Catàleg
Espeleològic de Catalunya (1982) es dóna compte de la seva situació
i de la seva minsa importància.
El febrer del
2014 membres de l'ERE – CEC la visiten i fan l'única topografia
que coneixem.
Bibliografia
Borràs,
J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de
Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,
l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota.
Barcelona.
Garcia
i Quera, Oriol. Rocaguinarda. Barcelona: Cim Edicions, 2003.
(Còmic que inclou un annex de Jordi G.Quera, amb excursions pels
indrets freqüentats pel bandoler, entre ells les Cuines de
Rocaguinarda)
Actualització
de dades topografia i fotografies: ERE – CEC
