Pou del Diable

Boca quasi circular, de 14 x 16 metres, situada al fons del que sembla ser una dolina de dissolució d'uns 25 metres de diàmetre. La planta del pou de 10 metres té una mida sensiblement igual i està plena de blocs i detritus varis que, degut a la proximitat de nuclis urbans, l'han convertit en un veritable abocador. Actualment (2020), un reixat envolta la cavitat per tal de protegir-la.
La cavitat està enclavada en un banc de calcàries margoses del Terciari, extremadament tablejades. El gruix dels estrats és inferior als 20 centímetres i en alguns casos solament de 5 ó 6.
Típica cavitat d'enfonsament, provocat per la pèrdua de volum dels materials subjacents que han estat arrossegats per un corrent d'aigua subterrània que recull les infiltracions de diverses dolines de dissolució existents en el sector. L'edat de l'avenc ha de ser molt reduïda, clarament post-glaciar, i possiblement sols sigui d'uns pocs centenars d'anys.

El Pou (o Forat) del Diable és molt conegut a la contrada. La primera visita espeleològica que tenim constància és la portada a terme per membres de la SIRE – UEC Sants l'any 1964. El juliol de 1972 és visitada per membres de l'ERE-CEC i poc més tard, el febrer de 1973 per la SIE-CEA, ambdues visites van donar lloc a sengles articles.
A Sant Guim (la localitat més propera, encara que la cavitat pertany al municipi de Veciana), existeix la llegenda que aquest pou el van fer els diables una nit, i la terra que hi van treure la van portar a Mallorca. D'altres veïns han arribat a especular que és producte de l'impacte d'un meteorit.

1. 
   Romero, M. (1977).- “Fitxes de cavitats: Pou del Diable” Espeleòleg (25): 366-367. ERE-CEC. Barcelona

2. 
   Sabroso, J. ; Victoria,JM. (1973).- “Una sima de hundimiento, el Forat del Diable” Comunicacions del III Simposium d'Espeleologia:179-182. Escola Catalana d'Espeleologia i Agrupació Científico Excursionista de Mataró.