Boca
embudiforme d'1,2 x 1,5 metres. El pou d'entrada (P.36) té un replà a – 13, punt on
presenta la màxima longitud la diàclasi, l'amplada mai supera poc més d'un
metre. Al fons del pou, un pas estret i una curta rampa de pedres, comuniquen amb l'entrada del segon
pou, de 23 metres de fondària i de dimensions més àmplies, assolint en
el seu fons el punt de màxim desnivell.
La
cavitat està estructurada sobre una diàclasi N-S i s'observen algunes formes
litogèniques de tipus parietal a l'entrada i al tram final del segon pou.
De
ben segur era una cavitat coneguda pels escaladors i pels monjos del monestir
des de fa molts anys, però l'exploració més antiga de que tenim constància és
la realitzada per membres del GES-CMB l'octubre del 1956.
Al
llarg dels anys ha estat relativament poc freqüentat, malgrat ser el tercer avenc
més profund de la muntanya de Montserrat.
Bibliografia
Dades inèdites
arxiu GES-CMB.
Rovira, J. (1970).-
“El Pou de l'Enclusa” EspeleoSie
(5): 25-28. SIE – CE Àliga. Barcelona.
Sandoval, J.
(1995).- “Tres avencs de Montserrat” Excursionisme
(236): 212-216. Unió Excursionista
de Catalunya. Barcelona.
