Conjunt d'abrics d'interès arqueològic a Ulldecona (Montsià).
Descripció
El
grup d'abrics pintats s'obren sota un pla d'estratificació al llarg
d'uns 500 metres, en un estrat de materials calcaris fossilífers més
tous, el qual ha creat una línia de concavitats d'origen erosiu en
el que el clima, les aigües d'escorrentiu i la subterrània han
jugat un dels papers principals.
ABRIC
I
Actualment
s'accedeix a través d'una plataforma metàl·lica amb escales.
La
cavitat s'obre a 4/5 metres de la base de la cinglera i amida 7
metres de llargada, entre 1,40 i 2 metres de fondària i entre 1 i
1,50 metres d'alçada. La paret és quasi inexistent i està formada
per tota una sèrie de desnivells esglaonats, inclinats cap a
l'interior, amb cavitats de tipus alveolars.
Les
pintures ocupaven pràcticament tot el perfil de la cavitat, des de
la base fins el sostre, però actualment només es conserva una
petita part del fris. La temàtica principal d'aquest són les
escenes de caça, centrades en un grup de cérvols i alguns caprins
realitzats en diferents moments, tal i com ho demostren els diferents
estils i superposicions. En total s'han documentat 170 figures,
corresponents a figures humanes (arquers, indeterminats, figures
femenines), cérvols, arcs i fletxes, quadrúpedes, bocs, caprins,
bòvids, possibles cànids, etc. El color de les pictografies va del
vermell-castany obscur al castany-vermellós obscur i ennegrit.
Predomina la tinta plana i el traç simple, tot i que també hi ha
figures amb tècnica punctiforme i siluetat. Quant a l'estil, es
combina el naturalista amb el semi esquemàtic.
ABRIC
II
La
cavitat s'obre a 4 metres de la base de la cinglera, i les seves
dimensions són 7 metres de llargada, entre 1,50 i 2 metres de
fondària i entre 1 i 1,50 metres d'alçada. La irregularitat i
escassa superfície de la paret fa pensar en l'elecció del sostre
per a l'elaboració del fris. Les pintures ocupen la part central i
interna d'aquest, amb una longitud de 2,67 metres i una alçada
d'entre 1 i 1,40 metres del sòl. El sostre està molt deteriorat a
causa de la configuració litogènica de la roca i el suport es troba
disgregat i recobert per micro formacions calcàries i matèria
orgànica que afecten a totes les pintures.
El
conjunt pictòric representa petits grups de caçadors. En total
s'han documentat 25 figures corresponents a arquers, fletxes, animals
indeterminats i restes de pigment, d'estil semi
esquemàtic-naturalista. El color de les pictografies va del
castany-vermellós obscur al castany obscur i combina la tècnica de
traç simple i tinta plana.
ABRIC
III
Subdividit
com IIIa i IIIb
Tenen
una llargada d'uns 11 metres, tenen poca alçada i la roca està molt
alterada, particularment el sostre inclinat que a més està recobert
per una capa vegetal i de micro formacions calcàries.
ABRIC
IV o COVA FOSCA
A
diferència de la resta d'abrics que s'obren en un estrat superior,
aquest s'obre en la base del cingle i les seves dimensions són 20
metres d'amplada en la boca, 10 metres de fondària màxima i 8
metres d'alçada màxima.
En
total hi ha 47 figures documentades, estan agrupades en dos panells
encarats, cadascun en un extrem de la boca (zona nord, paret dreta i
zona sud, paret esquerra). En els dos panells s'observa, sobre el
suport o les pintures, una substància pastosa ocre que va cobrir
totalment el fris de la zona nord i parcialment el de la zona sud. El
despreniment d'aquesta capa ocre en alguns punts de la zona nord ha
permès la visió parcial de les figures. En el grup de la zona sud,
la capa arriba fins el límit dret recobrint algunes pintures, de les
quals s'observa algun fragment.
La
majoria dels abrics d'Ermites presenten una temàtica i un estil
similar, que pertany al conjunt naturalista-estilitzat
post-paleolític o estil "llevantí".
ABRIC
V
La
cavitat, situada a 7 metres sobre la base de la cinglera, fa 2,50
metres d'amplada màxima a la boca, 3 metres de fondària i 1,50
metres d'alçada mitjana, i és accessible mitjançant una escala.
El
sòl, format per una capa de concreció brillant i polida en alguns
punts, demostra l'ús d'aquest lloc per persones i animals. Les
parets mostren una avançada erosió i el sostre es troba recobert
d'una capa negra de concreció i matèria orgànica que eclipsa dues
terceres parts de la superfície, afectant les figures. Les figures
només són visibles en els punts menys afectats pels organismes i on
la roca es mostra en la seva tonalitat més clara. Majoritàriament,
les pintures avui dia visibles ocupen la part més externa del
sostre, tot i que també hi ha restes en el fons i en les degradades
parets internes, a uns 50 cm del sòl, revelant que les pintures
ocupaven gran part de la cavitat.
S'han
documentat 66 figures que componen diferents escenes. Una de les
principals escenes està formada per un grup de cavalls que van
d'esquerra a dreta en sentit descendent cap a l'interior de la
cavitat. Amb aquesta escena es troben vinculades diverses figures
d'arquers i algun caprí. Altres composicions, actualment mig
perdudes, estan integrades per animals indeterminats i caprins
relacionats amb arquers. En altres zones s'observen restes d'altres
escenes particulars integrades bàsicament per figures humanes.
ABRIC
VI
Aquest
abric es troba orientat de cara al Santuari, la seva longitud és de
10 metres i l'alçada mitjana d'un metre. El sostre està totalment
enfosquit pel fum i les matèries orgàniques.
Per
les parets s'observen algunes taques de pintura sense forma
determinada, però al sector NE del sostre, quasi a l'exterior
s'entreveuen per sota de les micro formacions dues figures humanes
estilitzades d'un color roig fosc.
ABRIC
VII
A
uns 20 metres de l'Abric VI es localitzen els dos darrers Abrics (VII
i VIII), separats per uns 2 metres. Aquest primer té uns 6 metres de
longitud per 1 metre d'alçada mitja. Com tots, el sostre està
alterat però en ell s'hi conserven algunes pintures, entre les que
destaca un arquer de color roig fosc d'estil naturalista. Porta un
tocat, possiblement de plomes, i està en posició de disparar l'arc.
A l'esquerra de l'Abric es localitzen diversos restes on es pot
distingir un possible càprid.
ABRIC
VIII
És
el més proper al Santuari, es tracta d'una paret coberta per un
sortint de l'estrat superior d'uns 8 metres de longitud.
Les
figures més ben conservades són les situades al lloc més elevat.
Un arquer a l'aguait aguanta l'arc i les fletxes amb la mà esquerra.
Porta plomes a les cames i una bossa amb penjolls a l'esquena. Al cap
devia portar un tocat o gorra, però en aquest lloc la pintura no
s'ha conservat. Sota aquesta figura, a la dreta, hi ha una cabra de
banyes curtes, i més a la dreta n'hi ha una altra en molt mal estat
de conservació. A 1 metre de terra a l'esquerra d'aquest grup
s'observa la part del darrera d'un possible cérvol. Més a sota, a 1
metre, s'aprecia una altra cabra que encapçala un altre grup on
predominen les figures petites (arquers i una possible guineu amb la
cua aixecada). A 1 metre de terra, sota el cérvol del grup superior,
s'aprecia un arquer estilitzat de cames gruixudes i cap triangular,
en mal estat de conservació.
Aquestes
cavitats eren conegudes de sempre i l'Abric IV o Cova Fonda com era
coneguda, utilitzada per guardar els ramats.
El
Dr. Esteve Gálvez sembla ser que l'any 1950 ja havia observat
aquestes pintures de la Cova Fonda durant les exploracions
arqueològiques que havia realitzat a la comarca.
Les
primeres pintures van ésser descobertes per Joan Ruiz, del grup
infantil del Centre Cultural Recreatiu d'Ulldecona, durant una
excursió per la Serra de la Pietat el dia 31 de març de 1975
(aquesta troballa correspondria a l'Abric V), aquest més tard ho
comentà amb J. M. Querol i Joaquim Virgili del Grup Espeleològic
del CCRU, que van anar al lloc indicat per comprovar-ho. Al cap d'un
mes, el 27 d'abril Josep i Joaquim Romeu del mateix grup espeleològic
iniciaren les prospeccions localitzant aquell mateix dia dues noves
cavitats amb pintures. Aquests, interessats amb l'estudi d'aquestes
pintures cercaren la col·laboració d'altres grups formant-se un
equip integrat per Ramon Viñas, Miquel Domènec, Joaquim Romeu,
Josep Romeu, Ramon Ten, Mª Lluïsa Mora, Maria Canals, Consuelo
Martin i Domingo Campillo, col·laborant-hi també Joan Ruiz, J.M.
Querol i Joaquim Virgili.
L'any
2005 es crea el Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Abrics de
l'Ermita (Ulldecona, Montsià) pel Museu d'Arqueologia de Catalunya,
situat a la mateixa Ermita de la Pietat, just al costat dels abrics.
Bibliografia
Grup
Espeleològic d'Ulldecona del CCR; Equip de Recerques
Espeleològiques del CEC; Espeleo-Club de Sabadell del UES
(1975).-L'Art
Prehistòric d'Ulldecona
pp:1-51. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Viñas,
Ramon; Domènec, Miquel; Romeu, Joaquim; Romeu, Josep; Ten, Ramón;
Mora, Mª Lluïsa; Canals, Maria; Martin, Consuelo; Campillo,
Domingo. (1975).-”El conjunto rupestre de la Serra de la Pietat.
Ulldecona-Tarragona”. Speleon
(monografia I):115-151.
Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Invarque.cultura.gencat.cat
L'accés
és restringit i les visites són guiades, per a més informació:
