Es
tracta d'una balma obrada on a la paret del cingle i a uns 3 metres
del terra, s'obre un conducte d'uns pocs metres de recorregut. El
conjunt de la balma i la cova té aproximadament uns 8 metres de
recorregut.
No
es disposa de topografia.
Malgrat
ser conegudes des de temps llunyans per la gent de la contrada, la
primera cita que trobem és deguda a J. Ferraté (1918) que en fa
esment del conjunt de coves tot anomenant-les Coves de l'Escudelleta.
J.
Iglésies i J. Santasusagna (1930) a la seva guia excursionista de
les Muntanyes de Prades, també fan esment però especifiquen que la
més important de totes elles és l'anomenada Cova del Grèvol.
Els
anys 1968 i 1969, membres del Grup Geogràfic de Gràcia (després EC
de Gràcia) visiten la cova del Grèvol, anomenant-la Cova de
l'Escudelleta.
Els
anys 1981 i 1982, membres de la SIEP – CE Poblet de Barcelona, fan
un treball de recopilació del conjunt de totes les cavitat i les
numeren (1 al 10) però les anomenen del Barranc de la Pixera, encara
que hagués estat més correcte fer-ho com a Coves de l'Escudelleta.
Bibliografia
Borràs,
J.; Miñarro,J.M.; Talavera, F. (1984).-”el baix camp, el priorat
i la ribera d'ebre”. Catàleg
Espeleològic de Catalunya
(vol.7):61 Ed Políglota.
Ferraté,
J.(1918).-Espeleologia
a les Comarques Tarragonines.134
pp. Reus.
Iglesies,
J.(1929).-Les
muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena.
366 pàg. Agrupació Excursionista de Reus.
Iglesies,
J.; en col.laboració amb Santasusagna, J. (1930).- Les
muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena.
2ª edició. 366 pàg. Agrupació Excursionista de Reus.
Talavera,
Ferran (1982).-”Las cavidades del barranc de la Pixera
(Motllat-Baix Camp)”. Boletín
Espeleoógico SIEP
(14):30-41. SIEP – CE Poblet.
Coordenades,
fotografies i dades actualitzades, aportades per l'equip
d'EspeleoÍndex.
