FONT FALSA DE GUANTA, LA

La boca en forma d'embut ens permet davallar un pou de 6 metres, al qual precedeix una curta galeria en direcció E. Passarem un pas molt arrupit que ens portarà a una sala de 4 metres d'alçada. Continuarem llavors per una galeria d'1 metre d'alçada durant uns 10 metres, fins que aquesta baixa un xic trobem un sifó.
Es tracta d'una surgència intermitent que recull les aigües del Serrat del Pou, establerta en una diàclasi N35E-S35O.
Per sota la boca, en direcció a la propera pista, es pot observar una canal molt amagada per la vegetació, producte de la força de l'aigua quan la font entra en activitat.
Actualment l'exploració és una mica complicada degut a que, algun “previsor” va instal·lar al fons de l'embut d'entrada una malla metàl·lica amb unes varetes de ferro i sobre les que han caigut enderrocs de l'exterior, la qual cosa dificulta i fa perillós el pas a l'interior.

Coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada, que l'anomenaren falsa degut a que la sortida d'aigües es feia de forma intermitent i en espais llargs de temps.
Els primers treballs sobre aquesta curiosa surgència són deguts a membres de l'Espeleo Club Sabadell que iniciaren els estudis l'any 1980.

1. 
   Badiella, X.; Aguirre, F.; Martinez, M.A. (1982).- “Les cavitats del vessant Est del riu Ripoll (II)”. SIS (9): 12-21 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (29): 552-561. Terrassa.

2. 
   Castells, J.; Martin, A.; Monterde, M. (1981).- “Les investigacions espeleològiques al Vallès”. Butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell (59): 22-24. Sabadell.