Cova de la Fou

Petita però bonica cavitat. La boca té una forma més o menys d'arc gòtic, fa 1,80 m d'alt per poc més d'un metre d'amplada. Després de superar un petit ressalt ascendent entrem a una sala de dimensions màximes 6,5 x 3,5 metres amb una alçada mitjana al voltant de 2,5 m. Tota ella està concrecionada, especialment de formacions parietals que li confereixen gran bellesa. Al final de la sala la cavitat continua verticalment per una mena de xemeneia, tota ella concrecionada, de 6 m d'alçada. Al cantó dret de la sala i al nivell del terra s'obre un pas estret que comunica immediatament amb una petita cambra descendent de sostre baix i de 3,5 m de llargada. Recorregut total de la cova, 16 m. Desnivell positiu de +8 m.

La primera referència escrita de la cova de la Fou la trobem a un dels llibres de l'incansable excursionista Cèsar August Torras (1852-1923). Entre la seva obra literària destaquen les guies excursionistes que ordena sota el títol genèric de Pirineu català. Al volum II,(1918), dedicat a la Garrotxa, fa esment de la Cova de la Fou. A la descripció d'un dels itineraris fa un breu comentari: '... al peu de la cascada de la Fou, a la vora del Vilar de Talaixà, s'obre una cova profunda amb estalactites i estalagmites'.

A bon segur la cova era coneguda des de temps immemorials per la gent que vivia al seu entorn.

La cova és coneguda per alguns excursionistes, no gaires, i el seu nom i el símbol de cova figuren retolats al mapa de l'Editorial Alpina al lloc correcte, com a mínim des de l'edició dels anys 2010-2011, que és la més antiga que hem pogut consultar.

Al Catàleg Espeleològic de Catalunya, tant al 1980 com al 2009 apareix esmentada erròniament com Cova de la Cascata (sic) de la Fou, fent referència a la cita de C.A. Torras, però sense aportar més dades.

No és fins al 2025, quan els amics Albert Sancho i Manel Cortizo, d'Olot i Sant Joan les Fonts, faciliten a Ferran Cardona la informació necessària per a poder localitzar la cavitat. Finalment, el dia 9 de novembre d'aquest mateix any la visita i es fan els treballs de catalogació.

Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 15-12-2025. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès)