GARROFET, COVA DEL

La cavitat presenta un recorregut en sentit NE-SO. El vestíbul d'entrada de 7x5 metres, comunica per un pas baix amb una galeria baixa de sostre, a l'esquerra de la qual trobem un petit ressalt, a la base d'aquest una curta galeria ens situa mitjançant un pas estret entre formació, en una sala quadrada amb proliferació de columnes i colades. Un nou pas estret seguit d'un ressalt ens situa a la sala final, més gran que les anteriors i totalment recoberta per colades i columnes litogèniques.

La primera cita que trobem és deguda a Faura i Sans en el seu Recull (1909), encara que únicament dóna el nom i la situa a Montagut. Ferraté inclou aquesta minsa referència en el seu Espeleologia de les comarques tarragonines (1918), encara que la barreja amb les cavitats dels Ports a Tortosa.
Es coneixen diferents actuacions arqueològiques a la cova, la més antiga a càrrec de Grivé que, a principi dels anys 1930, fa una excavació i entre d'altres materials troben els esquelets d'una dona i un nen. Cavitat de tipus funerari on s'han localitzat restes des del calcolític fins a èpoques iberes.
Les primeres referències espeleològiques són les proporcionades per membres de la SIE – CE Àliga (Barcelona) que la visiten i topografien l'any 1971. Poc temps després va ser objecte de diferents visites amb caràcter biospeleològic (Bellés, Escolà, Comas).
Actualitzem la fitxa (gener 2016) incloent la topografia original, inèdita fins ara, realitzada per membres del GIE – CE de Gràcia el 3 de juny de 1968.

Coleòpters
Troglocharinus variabilis ssp. mateui

1. Borràs,J.; Miñarro,JM; Talavera,F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès). Vol 2: 246pp. Ed.Políglota. Barcelona.
2. Tomàs, X. (1972).- “El hallazgo por primera vez en una cueva, de tres fragmentos cerámicos correspondientes a tres ollas cinerarias ibéricas”. EspeleoSie (12): 27-54. SIE – CE Àliga. Barcelona.