Forat del Gel

La boca és de grans dimensions, més de 10 metres des del cim del con d'enderrocs fins el llavi superior per 40 metres d'amplada, l'alçada es veu engrandida pel pendent del con d'enderrocs cap a l'interior i per la volta que no cobreix totalment aquest, sinó que acaba més endins. El con d'enderrocs, en part a cel obert, baixa en pendent de 20º a 25º i el vestíbul es va estrenyent progressivament. Poc després, als 45 metres de la boca s'arriba a un pòrtic més baix i de 19 metres d'amplada, una mica més endavant arribem a un canvi de pendent on la galeria agafa una amplada de fins a 48 metres. En aquest punt s'arriba a una gran barrera de blocs, hi ha qui ho considera com a resultat d'un procés clàstic, però en realitat no es altra cosa que restes d'emmurallament a mena de trinxera, realitzades durant la incivil guerra del 1936-39 i de la qual trobem restes a tota la serralada, inclús hi podem trobar una placa de ciment de l'època, donant constància de la presencia en aquest indret de la columna Durruti. Aquest punt marca el límit de penetració de la llum, i per tant la desaparició de la vegetació que trobem al vestíbul.
A partir de la barrera de blocs, la galeria agafa una forta inclinació, entre 25º i 40º interrompuda només per dos processos clàstics semblants a -40 i -50 metres. El pis està format per grans paquets d'estrats despresos del sostre i infinitat de blocs de dimensions més petites, alguns amb concrecions de colades i estalagmites en alguns punts. La paret de la dreta (Oest) és més irregular i forma diversos espais laterals, en aquesta zona a l'hivern s'hi formen força estalactites de gel.
A la part final trobem diversos conductes entre blocs que recorren pràcticament tota l'amplada de la cavitat.

Cavitat coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada. Es diu que a l'estiu s'anava a cercar gel del seu interior per a finalitats mèdiques. La primera referència espeleològica és la visita que realitza el francès A. Hustache el 19 d'agost de 1910, localitzant el troglocharinus que porta el seu nom i a les poques setmanes, el 7 de setembre de 1910, hi van Jeannel i Racovitza també amb finalitats biospeleològiques, igual que C. Bolivar uns anys més tard, el 23 d'agost de 1918.
Ja no tornem a tenir notícies de la cavitat fins l'any 1958 que la visiten membres del Centre Gimnàstic Barcelonès durant les seves campanyes al Montsec.
El desembre de 1952, E. Boixadera (GES - CMB) deixa constància en el llibre d'activitats del Club de l'exploració d'una cavitat en aquesta zona del Montsec que anomena Cova-avenc de Can Pey, a la qual li atorga 165 metres de fondària i de la que mai més es va tornar a tenir notícies, passant a formar part de les anomenades cavitats 'fantasmes'. Amb el pas del temps es va arribar a la deducció que es tractava del propi Forat del Gel, amb un visió topogràfica molt desmesurada (el mateix Boixadera va arribar a publicar a Speleon una topografia de la Cova de Vallmajor, Albinyana, en que li atribuïa un desnivell de 139 metres !!; i curiosament, com a coautor d'aquell article apareix també E. Suñer, el de l'Afrau Suñer, a l'Estartit, una altra cavitat 'fantasma').
La cova també ha estat objecte d'actuacions arqueològiques, on s'han trobat restes pertanyents al Neolític, Bronze, Romà i Medieval.

Troglocharinus hustachei; Speonomus puncticolis.
Recollits per A. Hustache el 19 d'agost de 1910; per Jeannel i Racovitza entre el 31 d'agost i el 8 de setembre de 1910; i per C. Bolivar el 23 d'agost de 1918.
El T. Hustachei no ha tornat a ser localitzat mai més en aquesta cavitat.

1. Cardona Oliván, F.(2010).-”El Forat del Gel i la seva anomalia tèrmica” Exploracions (19):113-122. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
2. 
   Escolà i Boada, Oleguer. (1970).- “Algunes dades sobre el Forat del Gel o Espluga de Correis”. Espeleòleg (11/12):542-547. ERE-CE Catalunya. Barcelona.
3. 
   Jeannel, R et Racovitza,E.G.(1912).-”Enumérations des grottes visitées, 1909-1911(4ª série)” Biospéleologica (24).

• Notes sobre arqueologia aportades per Federico de la Vega.