GEL, POU DE

S'accedeix a la cavitat, situada a l'obaga, entre les roques d'un enfonsament que dóna accés a una rampa gelada durant gran part de l'any, que arriba a un eixamplament on el fred es fa notar. El sòl presenta un gruix important de gel durant gairebé tot l'any. Es tracta d'un fenomen clàstic molt fracturat per on hi circula el corrent d'aire que provoca les baixes temperatures.

Cavitat coneguda des de temps immemorial, ja es citada en escrits del segle XVIII per Francisco de Zamora, també és citada per Pascual Madoz el 1845 i per Puig y Larraz el 1896. Conseqüentment segueix apareixent en tots els catàlegs posteriors, no es fins l'any 2008 en que es publica per primera vegada la topografia de la cavitat, realitzada conjuntament pel GE Badalona i l'EC Gràcia en una exploració duta a terme el 30 de juliol del 2005.
La principal característica d'aquesta cavitat és que degut a les seves especials condicions d'ubicació, permet conservar el gel fins ben entrat l'estiu. Sembla ser que aquesta utilització com a pou de glaç durà fins poc temps abans de la guerra del 1936.