La cova marina més emblemàtica de la Costa Brava amb 174 m. de recorregut
Sinònims: Monjos, Cova dels
Descripció
La
boca té 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i amb una fondària
màxima de l'aigua de 9 metres que anirà disminuint lentament a
mesura que ens endinsem a la cavitat. Creuada la boca trobem una
llarga galeria rectilínia de 100 metres que s'eixampla suaument fins
als 10 metres en algun punt. El sostre s'enlaire sobtadament fins a
13 metres per anar disminuint ja cap al final de la galeria donant
pas a una gran sala. Als 80 metres de recorregut trobem, a la dreta,
una galeria de 16 metres amb el sostre baix i una amplada de 4 metres
al principi i de 2 al final.
Tornant
a la galeria principal arribem a la sala esmentada, aquesta mesura 32
metres de llarg per 13 d'ample i 15 d'alçada. Al mig de la sala hi
ha uns grans blocs despresos del sostre que interrompen el pas de les
barques de dimensions regulars, a partir d'aquí només és possible
seguir amb l'ajut d'un bot més petit o mullant-se. La fondària de
l'aigua a la sala és escassa, de 0,20 a 1 metre en alguns punts.
Al
costat S hi ha una galeria de 10 metres de recorregut, força estreta
i que acaba en un eixamplament on hi trobem dues platjoles. Seguint
la direcció principal de la cova, la sala perd sobtadament alçada
fins arribar a 1,5 metres per damunt de l'aigua, alhora s'estreny
formant una galeria amb el sostre força concrecionat. Seguidament
s'arriba a una saleta on hi ha una platja de còdols que dóna fi a
la cavitat.
Coneguda des de temps immemorials.
La ressenya més antiga que coneixem és la del relat d'una visita
publicada al Eco Bisbalense (1886). Després és recollida en
els catàlegs antics (Puig y Larraz; Font i Sagué; Faura i Sans)
però sense donar pràcticament cap dada sobre ella.
El primer document espeleològic
sobre ella no arriba fins l'any 1952, fruit d'una exploració i
estudi portat a terme per membres del GES – CMB l'agost d'aquell
mateix any.
Bibliografia
Badiella,
X. (1990).- “Cavitats litorals” a: Grans
cavitats de Catalunya
vol.2 de Ferran Cardona. Espeleo Club de Gràcia.
Badiella,
Enric; Badiella, Xavier; Badiella, E. (1992).- “Les cavitats
litorals del Baix Empordà. (I) de Palamós a Aiguablava” SIS
(12):
26-51 / Arxiu
del Centre Excursionista de Terrassa
(75): 162-187. Terrassa.
Montoriol,
J. (1952).- “Estudio de una cueva de erosión marina en la Costa
Brava (Begur)”. Speleon
III (3-4): 191-196. Universidad de Oviedo.
Coordenades
i fotos exteriors extretes de wikiloc
(autor: Davecr)
