Cap a 1959, el Sr. Martí Cassany,
de Vic, va assabentar-se que durant la guerra (1936-39) un grup de
gent s'havien emboscat en unes coves sota una cinglera de la zona de
Sau. Va poder parlar amb un d'ells i a més de facilitar-li la
situació li va explicar que el terra era ple de les “olles d'en
Serrallonga”. Entre 1959 i 1960, amb la participació de membres
col·laboradors del Museu Episcopal de Vic es va procedir a la
primera campanya arqueològica d'aquest conjunt de cavitats.
Cal dir que en el seu interior s'han
pogut localitzar restes que van des del neolític fins a l'edat
mitjana.
No és fins a mitjans del 1973 que,
mitjançant un amic de la Unió Excursionista de Vic, membres del GEP
de l'AE Pedraforca (Barcelona) tenen notícia de la cavitat,
procedint a la seva completa exploració i estudi, el qual va ser
publicat a la revista Speleon l'any 1974. Va ser a partir
d'aleshores que va ser coneguda en la bibliografia espeleològica.
Bibliografia
Castany
i Llussà, Josep (1983 ?).- Les
coves de les Grioteres (Vilanova de Sau, Osona).
(pdf) Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.
Generalitat de Catalunya.
Montserrat,
A.; Pi, D. (1974).- “El karst del Turó de Terrades. La Cova de
les Grioteres”. Speleon
(21): 31-70. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
