Antiga
surgència de l'aparell càrstic del Serrat de les Xispes. En
davallar el nivell de base i sorgir l'aigua per l'actual brollador,
la cavitat va morir hidrològicament, tot conservant la seva
morfologia juvenil d'erosió-corrosió.
La
cavitat té dos sectors clarament diferents; la primera meitat és un
conducte de pressió, amb una secció transversal quasi circular o
el·líptica i amb un diàmetre de l'ordre d'un metre. En arribar a
un encreuament de diàclasis la cavitat continua segons la direcció
i forma d'aquestes, sovint amb seccions molt altes però de difícil
progressió com a conseqüència de la seva estretor, que va
augmentant progressivament fins fer-se impracticable. En el darrer
tram es pot observar l'existència d'aigua al fons de la diàclasi.
El
desnivell total és de 5 metres (+1,7; - 3,2).
La
primera exploració que es té referència va ser portada a terme el
setembre del 1980 per F. Sala i J. Cuenca del GE de Badalona que, en
observar la surgència van prospectar el voltants tot cercant
possibles cavitats.
Bibliografia
Cuenca,
J.; Cardona, F. (1984).- “La Cova del Forcall – Bagergue, Vall
d'Aran” Exploracions (8): 91-93. EC de Gràcia. Barcelona.
Valles,
J. de (2008).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 1: 319 pp.
EC de Gràcia – Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
