Cova de Mariver de Martís

L'entrada SE, dóna pas a un pou d'uns 5 metres lleugerament inclinat i amb replans que incideix en una sala d'uns 8 metres de diàmetre, amb grans blocs caiguts i de la qual surten dues branques oposades diametralment; una d'elles és una gatera que comença al peu del pou d'entrada i es dirigeix en direcció a la cova nº 2 (sense arribar a comunicar), mentre que l'altra és ascendent entre blocs i puja fins el començament del que podríem anomenar com la galeria principal, formada per una cambra allargada de sostre pla, estructurada en sentit SE-NO, acabada pel costat contrari sobre una sala prou inclinada.
La base de la galeria i sala descrites, és formada per blocs cimentats i sediments, tot presentant una configuració irregular amb diverses saletes i diverticles laterals. Entre els blocs s'obren diferents conductes, que en forma de pous o de petites galeries, permeten l'accés a uns corredors i saletes inferiors.
La important morfologia clàstica dominant al llarg de tota la cavitat origina multitud de possibilitats de pas pels mateixos conductes. Això podria induir a algun espeleotopògraf a valorar de forma molt optimista el recorregut total de la cova, la qual cosa podria duplicar-lo o fins i tot triplicar-lo. En principi, la cataloguem amb els 110 metres que va atorgar en Joan Borràs a la seva topografia i que sembla prou correcte.

La cova fou descoberta el 19 de setembre de 1952 per J.M. Verdura vicari de Banyoles,i dos joves que l'acompanyaven. El Dr. J.M. Corominas va batejar la cova amb el pseudònim del descobridor : Mariver de Martís. Aquell mateix any el Dr. Corominas inicià les excavacions.
El 4 de gener de 1953 el jove Joan Masoliver junt amb dos companys explora la cavitat i realitza un croquis de l'alçat de la cova.
L'11 de juny de 1967, la SIE del CE Àliga realitza una topografia de la planta, la qual ha restat inèdita fins l'actualitat; és de suposar que els autors d'aquesta topografia no devien tenir una correcta informació de la cavitat, ja que la documentaren com si fos la veïna cova de les Encantades, quan en realitat es tractava de la cova Mariver.
El 1974 el GEIS del CE Empordanès realitza una topografia de la planta de la cavitat, aquest mateix grup realitza una nova topografia completa el 25 de novembre de 1978.
El 1981, Joan Borràs (GES-CMB), fa una nova topografia de la cavitat que apareix publicada en el volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya.