MAS DE LES FONTS, ESQUERDA Nº 3 DEL

De tot el conjunt d'esquerdes del Mas de les Fonts és la més fonda i la més complexa ja que dues de les boques enllacen interiorment, per la tercera boca (SM-10) no s'arriba a passar físicament. L'accés més còmode en entrar per la boca del mig (SM-9) on trobem un ampli caos de blocs seguit de un P12 una falsa base en pendent ens aboca a un P16. Per l'altra entrada després d'un ressalt de 6 metres trobem un pou de -37 metres, un cop a la base si seguim amunt trobarem un pou de poca amplada que en durà al punt més fondo de la cavitat.  

A finals dels anys 70s l'ERE del CEC, exploren les diverses esquerdes de la zona de les Esquerdes del Mas de les Fonts i les citen també com Penya Esquerdada amb diferents números per identificar-les, en aquest cas la citen amb el número 3, però només accedeixen per la boca del que anys més tard el SEO marcaria com SM-9.
Membres del SEO-CE Vallirana l'exploren i topografien el 27 de gener de 1996 anomenant-la amb les sigles SM-8, SM-9 i SM-10 i també Penya Esquerdada 8/9/10.

1. 
   Amenós, Toni.(1980).-“Esquerda del Mas de les Fonts”. Espeleòleg (30): 679-684.
2. 
   SEO del CE Vallirana. (2001).-“Les Esquerdes del Mas de les Fonts” Ardenya (1):1-7. Vallirana.
3. 
   Rubinat Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie (Monogràfic):1-117. SIE del CE Àliga. Barcelona.
4. 
   Valles, Jordi de (2017).-”Baix Llobregat” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-468. EC Gràcia/FCE.

• 
  Situació, coordenades i fotografies facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE-CEA), març de 2021.