Balma del Molí de Brotons Cova Moianès Recorregut: 7 m
Interessant balma obrada de 7 metres de fons a la riera de Marfà, (Castellcir).
Recorregut 7 m
Darrera actualització 2015-09-06 PDF GPX Compartir Favorita
Situació Encara
que hi ha diverses rutes per tal d'accedir al Molí de Brotons,
indicarem la que creiem que és de més fàcil accés.
Situats
a Moià, en el polígon industrial Sot d'Aluies , agafarem el
camí de Vila-rasa fins a trobar el torrent de Font Candelera, la
pista segueix pel marge dret del torrent fins arribar a una cruïlla,
on creuarem el torrent i seguirem pel marge esquerre del torrent,
després de recórrer 140 metres trobem una bifurcació, seguirem per
la dreta i uns 50 metres més endavant, a l'alçada del Salt
Candeler ens desviem a la dreta,
creuant el torrent i seguint el camí de Moià a Marfà. A partir
d'aquí trobem un llarg tram de pista on trobarem una primera
bifurcació que seguirem per la dreta, 250 metres més endavant nova
bifurcació que seguirem per l'esquerra fins arribar a un punt,
situat sobre mateix del Molí de Brotons
on s'eixampla força el camí, en aquest lloc em de girar 180º a la
dreta, seguirem 50 metres més i agafarem el camí de l'esquerra,
després de recórrer uns 450 metres arribem a una bifurcació on per
la dreta i uns metres més endavant trobem l'ermita de la Mare
de Deu de la Tosca , i per
l'esquerra surt un corriol que ens porta fins el Molí de
Brotons .
Bona part d'aquest camí es pot fer
en vehicle, fins arribar a un cadenat que barra el pas.
Descripció Topografies Fotos Història Bibliografia Boques Mapa Situació Descripció Es
tracta d'una balma de 7 metres de fondo, amb una amplada d'uns 60
metres, encara que bona part d'ella es troba ocupada per la
construcció del molí.
Història Estigué
habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat
Molí
de Brotons o dels Pilars )
fins l'any 1863 en que hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària
que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del
molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. Des
de llavors ha estat abandonat.
Bibliografia
Aymamí Domingo, Gener; Pallarès
Personat, Joan.(1994).-”Els molins hidràulics del Moianès i
de la Riera de Caldes” .Arxiu Bibliogràfic Excursionista de
la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de
Barcelona.