MONTASPRE, COVA DE

La boca dividida pel sostre dona accés mitjançant un ressalt de poc més d'un metre a una galeria força alta que baixa en rampa, a la meitat de recorregut trobem uns blocs que formen un ressalt de poc més d'un metre de desnivell, la galeria segueix baixant fins a fer-se impenetrable a -16,5 metres de desnivell, l'amplada mitja de la galeria és de 0,90 metres.

La cova agafa el nom de l'antic castell i de l'església de Sant Miquel de Montaspre que es troba just per damunt de la cova.
La primera referència al lloc anomenat Asper Mons la trobem l'any 1048 en el testament atorgat per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda.
L'any 1057 en un document d'una permuta es cita com Asperum Montis, i l'any 1066 en un document de repartiment de bens de l'abadia d'Àger es cita com Aspremont.
És l'any 1112 en un testament de Guillem Gilabert on ja es cita com Montaspre.
La cova malgrat ser coneguda per gent de la zona, alguns excursionistes de Lleida i estar senyalitzada en els cartells de l'itinerari al castell, ha restat inèdita en la bibliografia espeleològica.