MÓRA II, ESTUFADOR DE LA

La boca, d'uns 3 metres d'alt i amb un caos de blocs a la seva base, dóna pas a un estret conducte de 7,60 metres de longitud, ocupat gairebé en tota la seva secció per l'aigua del mar.

Les úniques dades que tenim són les proporcionades per membres de la SIRE – UEC que la van explorar i topografiar el juny del 1998.


Toponímia: Estufador (que no pas estofador) és un topònim curiós que trobem puntualment a diferents concavitats marines de la costa de l'Empordà i també a les Balears i Pitiüses. F. Miret (2007) diu que estofadors prové de l'italià: 'fer fum'. Potser per la bromera que pot originar l'aigua del mar en entrar i sortir?.No ho tenim gaire clar.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, estufador és un terme geomorfològic: 'Cadascun dels forats de les roques de la costa formats per l'acció erosiva diferencial de les aigües de la mar, en batre-hi les onades'.
Segons la mateixa GEC, estufar és un sinònim d'esponjar.
En aquest cas concret tampoc sabem si aquest topònim és propi a la costa tarragonina, o simplement sigui que els exploradors, bons coneixedors de les cavitats marines de la Costa Brava, els hi fes gràcia batejar-la amb aquest nom.

1. 
   Sandoval, J.; Collado, Mª A. (2001).- “Cavitats inèdites de Tarragona”. Excursionisme (299): 142-152. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• 
  Coordenades i altres dades facilitades per Martí Romero (ERE – CEC)