Boca
de 3,31x2,94 metres que dóna pas a una galeria en lleugera pujada de
4,90 metres de longitud, al final d'aquesta s'obre un conducte d'un
metre d'amplada per un metre d'alçada aproximadament, trobant en un
parell de punts una cúpula de 3 metres d'alçada i una altra de 5
metres, a partir d'aquí la petita galeria segueix en baixada fins a
fer-se impenetrable, però essent possible una desobstrucció. El
recorregut és de 13,68 metres amb un desnivell de 2 m (-0,50/+1,50)
Cavitat
coneguda d'antic com a cova dels Moros, posteriorment també se l'ha
denominat com a cova de la Mel, suposem que degut a que a la part
superior de la boca, periòdicament les abelles hi formen bresca.
També se la denomina cova de la Foradada per la seva proximitat a la
Foradada gran.
La
cova es troba en la coma coneguda com Comellar de la Font del
Moro, aquesta font es troba a 20 metres de la cova i ja apareix
documentada el 1862, pel que no entenem per quin motiu l'ICGC la
situa al Pla de la Meuca, a més per acabar-ho
d'embolicar algú ha pintat el nom de la font del Moro en una roca
que hi ha al mig del camí en aquest pla a tocar d'una font, que molt
probablement en realitat es tracti de la Font de Nabàs.
Bibliografia
Borràs,
J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya.
Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el
Tarragonès): 246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.
Perea
Simón, Eugeni (1994).-La geografia i la història de Mont-ral a
través de la seva onomàstica.
1-331. edició digital 2009. Societat d'onomàstica/ICGC.
Dades,
topografia, coordenades, situació i fotografies, facilitades per
Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).
