MUSTÉ RECASENS, AVENC

Dins d'una fractura mig taponada per blocs es presenten dues boques, una és un conducte molt estret en forma de cova, però que s'aboca a un pou que incideix a la part més fonda de la diàclasi. L'altra boca origina un pou de poc més de 6 metres, per on s'accedeix a una galeria descendent en ambdós sentits. Cap a l'E, baixa fins a – 14 i encara es pot avançar uns metres més per damunt d'uns blocs on resta impracticable. Cap a l'O, el pendent és més acusat i l'esquerda es va estrenyent fins fer-se el pas impossible.

Com molts dels avencs d'aquest sector, desconeixem quan i qui va realitzar la primera exploració. Josep Iglèsies a la seva guia de les muntanyes de Prades (1930) parla de les nombroses esquerdes que es troben a la zona, però no dóna noms. Imaginem que aquesta cavitat deuria ser explorada per espeleòlegs de Reus cap a principis dels anys 1960 i li van posar el nom del matrimoni que va donar la casa al Centre de Lectura de Reus per fer el refugi a Mont-ral que porta el nom de Musté-Recasens.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.
2. 
   GIEM (1972).- “Cavidades topografiadas en la Serra de Prades y lista de las mayores cavidades” Com. II Simposium Met. Espeleológica. SIE i CRE. Barcelona.
3. 
   Tolrà, A. (1977).-”Apuntes espeleológicos para el mejor conocimiento del karst dels Mollats”. Boletín SIEP (6):3-20.SIEP-CE Poblet. Barcelona.

• 
  Actualització de fitxa l'octubre de 2017, coordenades, situació, descripció i fotografies facilitades per Julio Serrano i Francesc Rubinat.