Per
unes petites galeries en pendent s'accedeix a unes concavitats de
desenvolupament més vertical, amb ressalts i pouets entre un conjunt
caòtic de blocs força inestable, fins assolir el punt més baix de
la diàclasi situat a -43 metres de fondària.
Fou
descobert i explorat per membres de la SES del Club Esquí Puigmal
durant la dècada del 1970, després d'un incendi que va haver a la
serra de Bonastre.
Bibliografia
Agüera,
A.(1997).-”El macizo cavernoso de Albinyana”. Més
Avall(1):14-102.
SES- Club Esquí Puigmal. Barcelona.
Borràs,
J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de
Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg
Espeleològic de Catalunya(Vol.2):1-246.
Ed. Políglota. Barcelona.
Fitxa
actualitzada el novembre de 2019, situació, coordenades i fotos
facilitades per Juli Serrano i Montse Roca (SIE-CEA).
