OM, COVA DE L'

La boca té forma triangular i dona pas a una cambra de bones dimensions, encara que només té uns 4 m de llargada. Segueix un conducte estret que als pocs metres arriba a la boca de l'altre extrem, penjada en una profunda canal.

Coneguda des de temps remots. A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, editada pel Centre Excursionista de Terrassa el 1935 ja surt descrita com a Cova de l'Olm.
Un dels atractius addicionals de la visita a la cova i la font de l'Om va ser explicat per Lluís Verges i Solà, al seu llibre "Bellesa i Atractiu de Sant Llorenç del Munt". És el tipus d'eco que es pot escoltar des d'aquesta cinglera superior del N de la Mola.
Segons va deixar escrit, "si ens situem d'esquena a la cova i de cara als Òbits i fem un fort crit, ressona cinc vegades, l'última de totes transcorreguts uns segons, quan hom menys ho pensa. Nosaltres en diem l'eco aflautat, atès que no totes les contestes ressonen amb el mateix to".
Lluís Verges qualifica l'eco de la cova i la font de l'Om com "el més meravellós" de Sant Llorenç del Munt.

1. 
   GES-CMB (1974).-Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. Vol. 2 : 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. 
   Valles, Jordi de (2011).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 5. 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. (2016)

• 
  Altres dades i fotografies extretes del blog: traisantllorenc.blogspot (de Lluís R. Hernández, de Matadepera).