Avenc de 23 metres de fondària amb quatre boques d'accés al Cingle Blanc, Arbolí.
Descripció
De
les quatre boques que presenta la cavitat, la nº 1 és en forma de
cova, mentre que la resta formen pous. Entrant per la nº 1, s'arriba
a una sala de 12x5 metres, totalment ocupada per blocs de totes les
mides, ; al seu sostre s'obren les entrades nº 2 i 3. A un extrem de
la sala i un cop flanquejat un pouet, comença una galeria que porta
amb fort pendent a una saleta situada a la base del pou de la boca nº
4, de la que surten diferents branques, totes de curt recorregut,
excepció feta de la que porta a la Sala del rat-penat,
en aquesta sala amb el terra inclinat i ocupada per materials
clàstics, trobarem les úniques concrecions de tota la cavitat. La
cavitat s'ha format a partir del basculament d'un gran tros de
cingle.
Encara
que conegudes d'antic per la gent del país, la primera visita de la que
és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca
Anguera, aquest realitza estudis arqueològics a un seguit de coves
situades en el Cingle Blanc, anomenant-les com a coves d'Arbolí i
catalogant-les alfabèticament amb les lletres de la A a la N, aquests
estudis els publicà el 1934. El 1941 publicà un nou treball referit a la cova "M", que no es altra que l'avenc conegut avui dia com dels Ossos.
En
temps més modern la cavitat rebé la visita esporàdica d'espeleòlegs. El
GES del CMB durant el 1979 explora totes les cavitats del Cingle Blanc,
publicant els resultats el 1980 a la revista Sota Terra 1, actualment
el municipi de l'Arbolí està incorporat a la comarca del Baix Camp, però
en diferents èpoques ho havia estat a la Conca de Barberà i també a la
del Priorat. Tret
de la Cova del Rufino, que en Vilaseca la catalogà amb la lletra “C”, i el dels Ossos amb la "M",
el GES, davant la incògnita de saber quina lletra corresponia a cada
cavitat, optà per tornar a posar nom a totes les cavitats que no se les
coneixia per algun nom en concret.
Bibliografia
Borrás, J.;Miñarro, JM.;Talavera, F.(1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 7):1-283. Ed. Políglota. Barcelona.
Ferrer, V.; Cano, M.; Borràs, J.; Garcés, JL.(1982).-”Coves del Rufino (els Motllats). Sota Terra (3):59-64. GES – CMB. Barcelona.
Montoriol, A.(1980).-”Noves cavitats obertes als Motllats”. Sota Terra (1):28-38. GES – CMB. Barcelona.
Massó Carballido, Jaume.-”Salvador Vilaseca i la Prehistòria d'Arbolí. Notes Biogràfiques”. Aplec de treballs (14).
