Des
de l'interior d'una esquerda a cel obert, baixem un pou de 4'70
metres, la base d'aquest en lleuger pendent cap el SO, ens porta a un
petit ressalt entre blocs que comunica amb una cambra inferior, on
trobem el punt més baix de la cavitat a -7,30 metres. Pel costat NO
de la base del pou, trobem un conducte baix en pendent, que al cap de
3,5 metres s'estreny de cop, convertint-se en un conducte de tant
sols 20 centímetres d'amplada per 1 d'alçada i 4 metres de
longitud, veient-se a l'altra banda la llum exterior. Situats
a la boca de la cavitat, baixem el pendent exterior i als 3 metres
trobem una esquerda d'uns 2 metres de fondària que no comunica amb
la cavitat, seguint baixant 3 metres més, trobem una nova esquerda
d'un parell de metres de fondària on per la base comunica amb
l'estret conducte esmentat anterior-ment.
Es
tracta d'una zona molt fracturada per esquerdes i grans blocs a la
capçalera del barranc de la Pardina, en la confluència amb el
barranc de Pedroneta. Conegudes d'antic a la zona, se les coneix com
los
Grallers,
el GEFOMA les localitza en el decurs dels anys 70s del passat segle,
però no arriba a explorar-les. En els darrers anys, en el cingle que
tanca el barranc pel marge esquerra hidrogràfic, s'han obert
diverses vies d'escalada. En
algunes ressenyes excursionistes erròniament se les denomina com els
Amorriadors
o Amorridors.
Per ser correctes, aquest topònim caldria situar-lo fora del
barranc, un centenar de metres més al NE, on hi ha una zona d'arbres
grans i aigua. Toponímia:
Amorriador:
Lloc on s'amorria el bestiar. Amorriar:
Reunir el bestiar de llana a l'hora de la migdiada en un lloc ombrat. (diccionari
de la llengua catalana),
(Viccionari).
Bibliografia
Dades
inèdites facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat
(ERE-CEC).
