Traspassada
la petita boca, es penetra en un conducte molt baix de sostre però
que als pocs metres desemboca en una galeria de dimensions més
còmodes per a la seva progressió, seguidament pren una inclinació
cada cop més accentuada fins a assolir la cambra final, omplerta per
una sèrie de grans blocs, per sota dels quals s'arriba a la cota de
màxima penetració vertical; cap al NE d'aquesta saleta final, el
sòl comença a pujar per a sortir de nou a la galeria superior.
Pel
fet d'haver-hi fet el cau i jaç, algun toixó o altre mamífer, el
pas estret ha quedat pràcticament taponat de terra, precisant-ne una
completa desobstrucció (Observació feta per J. Pallisé i Ramon
Sendra el maig 2015).
Encara
que és citat per Font i Sagué el 1897, per Faura i Sans el 1909 i
per J. Ferraté el 1918, cap d'ells aporta dades sobre la cavitat.
El
1934 Ll. Porta publica al butlletí del CEC la topografia i una
detallada descripció de la mateixa. La cavitat és coneguda d'antic
pels habitants de la zona; s'hi han trobat restes arqueològiques.
Bibliografia
Borràs,
J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de
Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg
Espeleològic de Catalunya
(Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.
Porta,
Ll.(1934).-”Recerques espeleològiques pel terme del Montmell. La
cova de Pedrafita” Butlletí
Centre Exc. Catalunya
(471):312-314. Centre Excursionista Catalunya.
Correcció
de coordenades, actualització de situació i fotografies
facilitades per Joan Pallisé (GIEM, Montblanc).
