Cova Picasso

Es tracta d'una balma de petites dimensions. Uns 5 metres d’ample per una fondària màxima de 3 metres, amb un sostre inclinant que va perdent alçada de manera que no es pot estar dret a la seva meitat més interior. La superfície aixoplugada està envoltada d'un mur de pedra baix, de manera que forma un “habitacle” de forma gairebé semicircular. Una línia de pedres divideix bastament l'habitacle en dues “cambres”, essent la “cambra” NE la més planera, on podrien dormir tres persones sense masses comoditats.


No deixa de sorprendre que aquesta cova fos escollida per Picasso com a precari hàbitat per passar llargues temporades. Probablement, la proximitat del riu i de l'aigua jugaren un paper important en prendre la decisió.


El nom original de la cova el pren d'un naixement d'aigua situat a la llera del riu Estrets, uns 200 metres aigües amunt de la cova. Es tracta dels ullals de Morago. El seu cabal ha estat captat per abastir d'aigua potable el poble d'Arnes. Per aquest motiu, hi ha una conducció feta amb formigó que resulta molt visible a tot el llarg del curs del riu. En el tram que ens ocupa, la conducció ha estat aprofitada per fer passar part del camí per on transcorre l'“Itinerari de Picasso”. Unes baranes de fusta impedeixen que puguem caure al riu. 

Aquesta cavitat, coneguda tradicionalment com a cova dels Ullals de Morago i utilitzada en altre temps pels pastors per aixoplugar-se, hagués passat sense pena ni glòria atès que les seves minses dimensions farien que, probablement, els espeleòlegs no la tinguessin ni tan sols en consideració per a catalogar-la.
Però un fet li hauria de donar un protagonisme inusitat. Pablo Ruiz Picasso va triar aquesta cova per fer llargues estades a la natura, essent el seu habitatge i refugi. Aquest protagonisme ha arribat fins al punt de què el Parc ha habilitat un recorregut senyalitzat, “Itinerari de Picasso”, que passa per la cova, cosa que fa que sigui molt visitada, essent un dels punts d'interès turístic que ofereix el municipi d'Horta de Sant Joan, ja que es tracta d'un “indret Picassià”