Avenc de 41 m. de fondària a Farena (Muntanyes de Prades)
Sinònims: Roc de les Abelles, Avenc del, Rocadabella, Avenc de
Descripció
La
boca, en forma d’avenc, presenta un primer pou aeri d’uns 6
metres, si bé quasi al seu inici surt una galeria lateral poc
explorada i que no apareix a la topografia. Un cop situats a la base
del primer pou la sala presenta unes dimensions de 5x2,5 metres,
trobant la continuació per una gatera entre blocs cap a una saleta
paral·lela a l’anterior de 3x2 metres, on hi veiem la llum que
entra entremig dels blocs del sostre, essent la segona entrada que
indica l’alçat de la topografia.
Des
d’aquesta saleta i per un petit corredor trobem un ressalt d’uns
3 metres entre blocs, que ens situen a dues saletes superposades de
poca alçada, les quals devien servir d’habitacle als avantpassats,
ja que són perceptibles unes marques ennegrides de fum al sostre. A
l’extrem oposat a l’entrada, un cop baixat aquest ressalt, hi
trobem un pou vertical de 3 metres que mena a la galeria més
característica de la cavitat, si bé podem evitar instal·lar el pou
arrossegant-nos per sota els blocs del fons de la sala i un cop
passat ens situem sobre uns grans blocs situats a la galeria
principal de la cavitat formant un pendent de 45º, amb una galeria
que va guanyant alçària entre blocs fins assolir un desnivell
vertical de 13 metres amb una planta de 17x2 metres amb una alçada
considerable (de 10 a 12 metres). Gairebé al capdavall de la
mateixa, al costat dret, hi ha un pas estret entre blocs que ens
permet passar a un parell de saletes inferiors, fins arribar al
darrer pou vertical de 6 metres en forma de diàclasi de 1 metre
d’amplada que ens deixa al fons de la cavitat, on sempre hi ha una
presència d’aigua pel·licular a les parets i algunes formacions
parietals. Les galeries inferiors de la cavitat aconsegueixen una
morfologia amb major personalitat que les caòtiques parts superiors
de blocs.
Segons
ens comenta l'amic Joan Pallisé, cal observar que en una de les
darreres visites a la cavitat es va localitzar, a poc més de 10
metres per sobre la boca, un altre forat pel que surt un fort corrent
d'aire i per on han pogut baixar un pou i un parell de ressalts fins
a un punt molt estret que no han pogut superar de moment, però que
podria comunicar amb la sala inferior de l'avenc.
A
l'única topografia coneguda (alçat) consta que el recorregut en
planta és de 103 metres, al qual hauríem de sumar els trams
verticals.
La primera referència
de la cavitat la tenim al catàleg de l’any 1927 de cavitats del
riu Brugent fet per J. Iglésies que considerà
que el nom li venia d’una cinglera que hi ha a la vora (Roca
Bellera) a causa d’unes arnes que en algun temps s'hi formaven.
Altres
experts
en toponímia com R. Amigó, assenyalen l'antiguitat del mot Abellera
com si es tractes d’una roca plena de forats que fes pensar en una
bresca. Iglésies amb altres companys la
van explorar i fa una descripció amb prou detall al considerar-la
com molt important, localitzant-hi ceràmica prehistòrica.
No tenim notícies fins
que el 1950 o 1951 Salvador Vilaseca, que ja esmenta com el capellà
de Farena l'havia visitat, efectua una excavació traient restes
prehistòriques (ceràmica i ossos humans) que semblen correspondre a
un període indeterminat entre el neolític i el bronze.
Més
o menys per aquell mateix temps, el setembre del 1951, el Dr.
Francesc Español junt amb altres companys la visiten en el decurs
dels seus treballs de recol·lecció de fauna cavernícola.
No
és fins a meitat dels anys 1960's que torna a ser localitzada per
membres de l'incipient GIEM (Montblanc) però que no l'exploren fins
molts anys més tard. En una d'aquestes visites acompanyen a amics de
la SIS – CE Terrassa, els quals el maig del 1978 realitzen la
primera i única topografia coneguda (únicament un alçat sense
planta).
En
els darrers anys s'ha tornat a visitar vàries vegades, especialment
a la recerca de fauna. Ens comenta l'amic Pallisé que tenen feta la
planta, pendent de passar en net.
Biologia
Coleòpters
Antrocharidius
orcinus Jeann (recol·lectat per Español el 1951)
Bibliografia
Borràs,
J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de
Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota.
Barcelona.
Español,
F. (1952).- “Coleópteros cavernícolas del macizo de la Mussara”.
Speleon III(4): 199-203. Universidad de Oviedo.
Iglésies,
J. (1927).- “Catalogació de coves i avencs de la vall del riu
Brugent”. Revista del Centre de Lectura de Reus (173): 212-226.
Reus
Actualització
de dades, coordenades i fotografies facilitades per Joan Pallisé
(Montblanc)
Topografia
original facilitada per Salvador Vives (SIS - CET)
