Boca
de 0'70 metres de diàmetre que dóna accés a una vertical de 4
metres, a la base ens trobem a la part superior d'un con d'enderrocs.
Per la banda E, la continuació es molt problemàtica ja que sols hi
ha una petita obertura que sembla continuar, però que caldria
desobstruir. Per la banda O, es baixa per una forta rampa, molt ampla
fins arribar a la zona més profunda del forat (-18 metres) on trobem
un bassot d'aigua.
Actualment
(2022) la boca es troba quasi tapada per un bloc de roca i una petita
biga de ciment, retirant la biga podem veure el pou i notar el
corrent d'aire, però per poder accedir caldria desobstruir la boca
per la part on no hi ha el bloc de roca.
Durant
la dècada de 1970 per informacions aportades per l'ERE del CEC,
primers exploradors de la cavitat i també per membres de la SIE del
CEA que l'havien explorat en aquells anys, aquesta estava plena de
cadàvers d'animals en descomposició (xais, porcs, un cavall, etc).
Actualment (2022) la boca està tapada per un gran bloc de pedra i un
tros de biga, retirant aquesta es veu el pou.
La
boca actual caldria eixamplar-la per poder passar.
Bibliografia
Ferro
i Guitart, Antonio.(1972).-“Avance al catastro del karst en yesos
de la cuenca del río Llobregós”. EspeleSie(11):55-73.SIE-CE
Àliga. Barcelona.
Romero
i Rectoret,Martí; Alfaro i Faus,Manel(1972).-“El karst en guix
d'Oliola”. Muntanya(661):100-102.Centre
Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Gàzquez
i Pons, Josep Lluís.(1995).-“Catàleg Espeleològic de la
Noguera”. Grallera(3-4):1-90.
GELL – CE Lleida.
Valles,
Jordi de (2008).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra,
Solsonès, Urgell”. Catàleg
Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-384.
EC Gràcia/FCE.
Actualització
de dades, coordenades i fotografies facilitades per Juli Serrano
(SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC) Setembre de 2022.
