Es
tracta d'una llarga esquerda de 46 metres que comunica la part alta
del cingle amb el nivell del mar. La boca superior té 27 metres de
llargada per una amplada màxima de 6 metres, és en forma d'embut i
es va estrenyent a mesura que es davalla fins arribar a l'aigua on
per alguns punts es fa impenetrable mentre que d'altres s'eixampla
fins gairebé 2 metres. Del llavi inferior al nivell del mar hi han
17 metres.
Entrant
per la boca marina la fondària sota el nivell de l'agua assoleix els
12,5 metres i es troba una roca mare que barra el pas però és
fàcilment superable tant si es remunta com passant sota l'aigua (la
roca sols arriba a 1 metre de fondària), passada aquesta es poden
avançar uns 13 metres, al principi estrets i eixamplant-se
progressivament fins a 1,6 metres, aleshores s'estreny sobtadament
fins a 20 centímetres que la fan impenetrable almenys a nivell de
l'aigua.
El
cert és, que baixant el pou de 17 metres, la cova sembla continuar
per sota l'aigua i amb més amplada que a la superfície, però no
tenim notícies que s'hagi explorat.
Cavitat de molta anomenada a la zona, citada a diferents guies de la Costa Brava. Membres de la SIS – CE Terrassa la van explorar i topografiar l'agost del 1986. El 2016, va ser objecte d'un nou treball per membres del GEB
Bibliografia
Badiella,
Enric; Badiella, Xavier; Badiella, Eduard (1992).- “Les cavitats
litorals del Baix Empordà. (I) de Palamós a Aiguablava”. SIS(12):
26-51 / Arxiu
del Centre Excursionista de Terrassa(75):
162-187. Terrassa.
Dades
extretes del web del Grup Espeleològic de Badalona (www.geb.cat)
post del dia 14-10-2016. Text i fotografies de Josep Cuenca i
Francesc X. Samarra (GE Badalona).
