Cavitat amb 6 boques i 63 metres de recorregut a Castellar de n'Hug.
Descripció
El
camí d’accés ens deixa a les boques occidentals. Son tres boques,
una a tocar de l’altra. A l’altre extrem de la cavitat hi trobem
les boques orientals, que són 3 boques més, també a tocar unes de
les altres, aquestes, en quedar penjades no són accessibles des de
l’exterior.
Totes
les 6 boques donen pas a un ressalt per poder accedir a l’interior
de la cavitat. Si numerem les boques d’occident a orient de l’1
al 6, resulta que:
La
boca-1 és molt estreta.
La
boca-3 és la que hem utilitzat per accedir, en ser la més còmoda,
tot i que dóna pas a un pou de 5 metres.
La
boca-4 és la situada a la cota més elevada, per la qual cosa és
la que defineix la cota zero de la cavitat.
Entrant
per la boca-3, ben aviat ens aboquem a un pou de 5 metres que ens
deixa al fons de la galeria principal. Des del peu de pou ja veiem la
llum que entra per les boques orientals.
La
galeria principal és una diàclasi vertical amb una amplada de 2
metres de mitjana. La galeria queda parcialment obstruïda per
acumulacions de blocs que arriben a formar passadissos entre ells. En
el sector central podem davallar entre blocs fins assolir la cota més
baixa a -15 metres de fondària.
Arribats
al sector oriental de la galeria principal, ens situem sota les
boques orientals, que veiem uns metres damunt els nostres caps.
La
cavitat te tota la pinta de ser una cavitat tectònica, estructurada
al llarg d’una diàclasi principal de la que parteixen algunes
diàclasis secundàries.
La
cova apareix citada al Catàleg Espeleològic de Catalunya, de Jordi
de Valles (Volum-3, any 2009), tot indicant que no es disposen de
dades. L’existència de la cavitat va ser comunicada anys enrere
per Roger Fontquerni, tècnic del parc natural del cadí-Moixeró,
que facilità una llista de cavitats situades dintre del parc, entre
les que figurava la cova de Rus, desconeguda per als espeleòlegs.
Tot i així, no serà fins el dia 6 de juny de 2017 quan Ferran
Cardona i Carme Bañoles es decideixen a anar a buscar-la; aquests
localitzen la cavitat però no la poden explorar ja que la boca dóna
pas a un pou i no havien previst portar material. Un mes després, el
dia 5 de juliol, un equip format per Ferran Cardona, Josep Cuenca,
Hilari Moreno i Jaume Ferreres s’arriben a la cavitat, l’exploren
i la topografien. Malgrat ser desconeguda pels espeleòlegs, la cova
sembla ser que ha servit d’amagatall a emboscats o contrabandistes
(molt habituals temps enrere en aquestes contrades). Si més no, això
es desprèn del fet que es van trobar dins de la cavitat un seient, a
manera de petit banc, construït de manera precària amb un tauló i
uns troncs que fan de potes (veure foto), com també dues petites
ampolletes de vidre que probablement contenien medicaments.
Dades de Ferran Cardona,
Josep Cuenca, Hilari Moreno i Jaume Ferreres, GEB i ECG, extretes
del web de Grup Espeleològic de Badalona (www.geb.cat), post del
dia 17-07-2017.
