Avenc de Sant Antoni

Una excavació de 6 metres de recorregut en forma de rasa, al pendent del turó, ens acosta a una vella porta metàl·lica de 1,70 metres d'alçada i 0,80 metres d'amplada. Un cop traspassada ens trobem amb un túnel excavat artificialment (1,50 x 1 m.) de 2,50 metres de llarg que ens porta a una sala, ja a la cavitat natural, que presenta clars signes d'haver estat excavada i trets els seus sediments, a fi i efecte d'anivellar el terreny, deixant al centre uns “illots” dels antics sediments que tenen una alçada de 1,70 metres.
Si avancem per la dreta trobarem un replà a + 2,40 metres d'alçada, on hi ha un niu abandonat, i darrera continua una estreta gatera, no accessible.
Continuant inspeccionant la sala per la paret de la dreta, accedirem a una galeria d'uns 10 metres, al final una gatera ens porta a una altra petita galeria de 3 metres de llarg, 0,50 d'amplada i 1,80 d'alçada que acaba amb un gir a l'esquerra i un ressalt que continua amb una microgatera d'un metre.
Tornant a l'entrada de la gatera, a la nostra esquerra hi ha un pas tipus laminador que permet entrar uns metres i que, malgrat que ni podem progressar per l'estretor, sí que acústicament sabem que comunica amb un altre punt que comentarem més endavant.
Tornant enrere veurem la llum de l'exterior i ens aproparem a una altra sala on, al sostre, veiem la boca de l'avenc. Antigament aquesta deuria ser l'única entrada a la cavitat.
Es tracta d'una boca de 0,84 x 0,75 metres amb les restes d'una antiga trapa que tapava l'accés. Aquest pou és de 3,40 metres de fondària. La sala té un con d'enderrocs provinents de l'exterior, i, en direcció O, una petita galeria descendent d'uns 7 metres de recorregut es va fent estreta fins a convertir-se en una gatera impenetrable. A la dreta, una altra gatera és la que comunica acústicament amb la descrita anteriorment.
Si tornem a l'entrada, i anem per l'esquerra, passats els “illots” trobarem una pujada i de seguida arribarem a la saleta del pou ja esmentada.

Cavitat coneguda de vell antuvi a la contrada, per les excavacions arqueològiques sabem que va ser punt d'estada dels primers pobladors de la zona de Cunit, jaciment catalogat com a patrimoni històric de Catalunya. És una avenc natural amb enterrament del Neolític i una cronologia aproximada de -5500/-2200 anys i tanmateix restes de l'Edat del Ferro (-650/-50). Hi ha cites biospeleològiques i malacològiques. Malgrat tot i, degut al seu tancament durant molts anys pel propietari de la finca de Cal Marquès (s'havia fet servir per cultivar xampinyons), la cavitat restava inèdita espeleològicament. Fa uns anys la primitiva porta d'entrada ja estava oberta, circumstància que va provocar un accés de visitants desmesurat i ha deteriorat ràpidament la cavitat (“graffittis”, brossa, trencadisses).

1. 
   Altimira, C. (1970).- “Moluscos y conchas recogidos en cavidades subterráneas”. Speleon (17): 67-75. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. 
   Balcells, E. (1959).- “Quirópteros de cuevas españolas recolectados desde 1955 a 1958”. Speleon X (1-2): 75-94. Universidad de Oviedo.

3. 
   Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.

• 
  Totes les dades, topografia i fotografies ha estat extretes del blog: Espeleobloc (post del 6-9-2012). Fitxa original d'Enric Porcel (GE Badalona)