Per
una boca superior es penetra lateralment a una galeria de 7 metres
d'amplada, descendent i obturada per espeleotemes i argiles de
descalcificació. Al bell mig de la galeria hi ha un conjunt
estalagmític força degradat. Al punt més baix, també hi ha una
boca lateral que surt a l'exterior i just per sota d'ella s'ha fet un
buidat important de material dels sòl (uns quants metres cúbics),
que sembla relativament recent (estiu 2015 o 2014).
Coneguda
des de temps immemorials. Faura i Sans ja la inclou, sense donar cap
dada, al seu Recull
(1909). Ha estat objecte de treballs arqueològics des del 1919 i
s'han trobat restes des del neolític fins a l'època romana.
Bibliografia
AA
(1968).- “Cova de Sant Llorenç”. Soterrània
(1): 19-20. GET – AE Talaia. Vilanova i la Geltrú.
Borràs,
J. (1974).- Catálogo
espeleológico del macizo de Garraf.
Vol. III . 207 pp. Barcelona.
Actualització
de dades, coordenades i fotografies facilitades per Martí Romero
(ERE - CEC)
