SANT SALVADOR, ESCLETXA DE

L'entrada d'uns 4 metres d'alt, és força estreta. Potser en la part més espaiosa deu tenir 50 centímetres d'amplada, però la instal·lació existent ens obliga a introduir-nos per un punt encara més estret.
Típica esquerda dels conglomerats montserratins. La boca és allargada en vertical i per una curta rampa comunica amb un pou que va reduint progressivament la secció fins al punt de màxima penetració a – 36 m. En alguns punts apareixen diferents colades parietals. Per damunt del punt d'entrada, l'esquerda segueix en sentit ascendent un mínim de 15 metres.

Víctor Balaguer en la seva obra Guía de Montserrat y de sus cuevas (1857) torna a parlar de la seva coneguda visita a les Coves del Salnitre i com ja era habitual a l'època és d'estil romàntic i amb un to fantàstic. Però sembla que també parla d'una “rendija que da acceso a una gran grieta” i la situa a l'interior de l'ermita de Sant Salvador. Aquesta cita dóna peu a Puig y Larraz a catalogar en el seu Cavernas y Simas de España (1896) una: sima o grieta de Sant Salvador. Aquesta cita es va repetint, sense cap dada, al Catàlech (1897) de Font i Sagué, el Recull (1909) de Faura i Sans i arriba fins al catàleg de Termes (1952).
Coneguda de fa molts anys pels escaladors que la coneixien com avenc o pou de la Trompa (de l'Elefant) i que segurament van donar notícia a membres del GES – CMB que el març de 1953 van portar a terme la primera exploració que tinguem notícia. Segurament, els del GES van recuperar el nom d'Escletxa de Sant Salvador dels antics catàlegs i la van anomenar així. No tenim gaire clar que sigui la mateixa esquerda que cita V. Balaguer i que situa dins l'ermita de Sant Salvador, ja que no és el cas. Potser la informació oral que li van donar no era gaire fidedigna i volien dir que l'esquerda era vora l'ermita i no dins. Després de més de 150 anys serà difícil d'esbrinar...
Malgrat ser una cavitat prou coneguda, ha estat sempre poc visitada.

Insecta / Coleoptera / Leiodidae

• 
  Troglocharinus kiesenwetteri ssp kiesenwetteri (Dieck, 1869)

(antigament: Speophilus kiesenwetteri (Dieck, 1869)
( recol·lecció d'exemplars per Jordi Comas el 12-7-1970)
Amb la col·laboració de Lluís Auroux (BIOSP)

1. 
   Valles, Jordi de (1981).- “Recull de cavitats catalanes” Exploracions (5): 91-102. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona

2. 
   Valles, Jordi de (2016).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol:5, 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona

• 
  Dades inèdites arxius GES-CMB i ERE-CEC

• 
  Més dades i fotografies boca extretes del web: espeleodijous.cat (Apunt del 14-12-2017)