Està
tant entapissat d'esbarzers, heura i cirerers podrits, que és podria
dir, que no s'hi pot entrar. Dóna la sensació de ruïna perillosa,
perquè les parets no s'aguanten soles i la mateixa roca s'erosiona
ràpidament obrint-se esquerdes i tombant-se cap un costat.
Està
dividida en dos balmes. La més oriental es troba més enlairada i
estructurada amb tres parets que han caigut, sota la roca, amb un
forn al mig, encara conservat. El terra està ple de rocs de les
parets, bigues de fusta, algunes cremades i deixalles diverses. La
més occidental separada uns 5 metres, és més profunda i baixa,
encara conserva els llits de fusta i una quadra pels animals, el
terra és ple de xerri.
Per
la banda més oriental de la balma més enlairada, s'està infiltrant
una esllavissada de fang que baixa d'una rasa lateral amb el perill
d'arrasar-ho tot.
Coneguda
de temps immemorial, els darrers habitants la van abandonar a
principis de la dècada de 1960.
Bibliografia
Borràs,
J; Miñarro, JM; Talavera, F.(1980).-”l'urgell, el solsonès, la
segarra i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya
(vol.5):159. Ed. Políglota. Barcelona.
Codina,
Salvador.(2000).-”Balma dels Segarra de Montcalb”. Corriol
(134):10-11. Centre Excursionista del Solsonès.
Valles,
Jordi de. (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra,
Solsonès, Urgell” Catàleg Espeleològic de Catalunya
(2):358-359. EC Gràcia/FCE.
Dades
extretes del blog de Jordi de Valles, post del dia 8-10-2015
(cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es).
