Avenc Sellarès

La boca s'obre en un petit abric d'uns 3 metres de llarg per 1 metre d'alçada. Al final d'aquest es troba el primer pou de 28 metres, la base d'aquest té 10 metres d'amplada; en aquest punt ens trobem amb tres possibles continuacions, una que baixa fins a -50 metres de fondària mentre que les altres dues s'uneixen als pocs metres i baixen fins a -71 metres de fondària. En aquest darrer pou, quan portem baixats uns 30 metres trobem una entrada a la paret, que després de baixar uns 8 metres continua mitjançant dos típics “culs de sac” on el més profund arriba a -78 metres. Situats de nou a la cota -50 m, desprès d'un pas estret que trobem en un lateral de la base i baixar un petit ressalt, trobem un nou pou dividit que baixa fins a -71 metres. Una rampa i uns petits pous a l'extrem ens situen en la màxima fondària a -84 metres.

Poca informació teníem de la descoberta i primera exploració d'aquesta cavitat, fins i tot alguna de poc fiable. En Daniel Vergés (GES-CMB) ens comenta que des de les exploracions dels anys 1950 a l'avenc de l'Esquerrà, ell tenia molta relació amb un grup de joves aficionats d'Olesa de Bonesvalls, entre ells en Joaquim Farigola, fill del “cocuero” d'Olesa, que tant va col·laborar en les campanyes a l'Esquerrà. Per ells es va assabentar de l'existència d'un avenc inèdit que havia trobat un llenyataire d'Olesa de cognom Sellarès. El juny de 1960 van portar a terme la primera exploració i li van dedicar al seu descobridor.
Malgrat el seu interès, la cavitat va passar desapercebuda durant molt de temps i durant anys les visites eren molt poques, ja que ni tan sols apareixia als mapes de l'Alpina de l'època. Fins el 1973 no apareix la primera cita bibliogràfica de la cavitat.
Cap a l'any 2001, no sabem qui, va engrandir el laminador de la boca d'entrada al primer pou.

Troglocharinus ferreri Reitt.
5 exemplars recollits per Oleguer Escolà el 9 d'abril de 1967.

1. 
   SIE del CEA.(1982).-”Avenc Sellarès” Circular CEA (280):12-13. CE Àliga. Barcelona.
   
2. 
   Rubinat Aumedes, Francesc.(1984).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf.-unitat Septentrional” GOURS (10):19-73. GE Foment Martinenc. Barcelona.
   
3. 
   Miñarro,JM. (1973).-”Las formaciones Karsticas de la Coma de Valldosserra”. Espeleosie (14):23-24. SIE – CE Àliga. Barcelona.