SIMANYA PETITA, COVA

Boca de 3 per 6 metres seguida d'una àmplia galeria orientada N35O. Després de 14 metres, a la paret E s'obre un estret pas per on s'accedeix a un nus de conductes, tots d'escàs recorregut, el més interessant dels quals es prolonga en direcció NE a través d'una zona amb abundant concreció (gours, colades,...) i en ocasions mig inundada. Superats aquest tram més humit la galeria canvia bruscament 120º d'orientació (en aquest angle de la galeria s'està molt a prop del final d'una de les galeries laterals de la Cova Simanya, encara que la possible desobstrucció sembla presentar bastants dificultats) i acaba als pocs metres. Aquest tram final presenta una multipartició del conducte que recorda molt algunes formes de gènesi freàtica, amb les lògiques diferències atès el material excavat.
El seu desnivell és d'uns 10 metres positius a partir del nivell inferior de la boca d'entrada.

El seu veïnatge amb la Cova Simanya la fa passar més desapercebuda, però també és coneguda des de temps immemorials i hi consten visites a partir del 1878.
Tan sols eren coneguts els seus primers 14 metres de la galeria d'entrada fins que, pels voltants del 1966, membres de la SES del Centre Excursionista de Sabadell desobstruïren un pas estret que els va portar a explorar la resta de la cavitat.

1. 
   GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. 
   Romero, M. (1974).- “Les cavitats del Turó del Montcau (Sant Llorenç del Munt)” Espeleòleg (21): 37-62. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

· Fotografies i altres dades extretes del blog Espeleobloc (post del 2-5-2011)