Quan
es va trobar la boca, tot just passava la mà pel forat que hi havia
al mig d'una roca molt descomposta.
Un cop oberta la petita boca, es dóna pas a un ressalt de poc més
d'un metre i mig de fondària, aquest ens situa en un replà que es
pot baixar sense dificultats per l'esquerra per una galeria estreta i
descendent que ens duu a una saleta des de la qual, mitjançant una
gatera coberta de grava, s'arriba a una sala de majors dimensions.
Explorada
pel GELL el 1998. El nom li ve d'un tupí i un bocí de ceràmica que
es va trobar a l'interior d'aquesta petita cavitat. Aquestes peces
es van dur a l'EIE, on els experts determinaren que el tupí era
aproximadament del segle XI i podia servir per guardar espècies,
mentre que el test era un bocí de càlat.
Si
als experts els va resultar estrany que es trobés un fragment de
càlat en un lloc tan apartat del riu i de qualsevol poblat, més els
va sorprendre als exploradors que no hi hagués cap entrada natural,
la qual cosa els feu pensar que la cavitat antigament connectava amb
la gran boca que es troba més avall i que aquesta es deia ensorrar.
Bibliografia
Farrús,
M.;Satorra, A.;Pérez, Ll.(2006).-”Resultats de les campanyes del
GELL a la serra del Montsant,II. Anys 1998-2005”. Grallera
(6):3-33. GELL. Lleida.
