Interessant cavitat de 103 metres de fondària al Garraf (Sitges)
Sinònims: Basses, Avenc de les
Descripció
Una
boca allargada de 3 x 1 metres i mig tapada per blocs dóna lloc al
pou d'entrada de 52 metres de vertical. A la cota – 40,i quan el
pou perd verticalitat a la paret E., es troba un conducte baix,
normalment enfangat, lleugerament descendent i accidentat per un
parell de ressalts, tot desembocant en una sala irregular, de sòl
inclinat i cobert per un important caos de blocs. D'aquesta sala sala
surten un parell de conductes semiverticals que acaben als pocs
metres, però en el punt més baix de la cambra, entre els blocs, es
pot accedir a un nou pou de poc més de 14 metres de profunditat al
que segueix una nova vertical de 23 metres que resta tancada al seu
fons, però a la meitat del seu descens un curt pèndol permet
d'accedir a una esquerda estreta per on s'arriba a un estret pou de
13 metres, al fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària.
Cal
advertir que en algun moment s'ha detectat risc d'hipòxia a partir
del fons del pou d'entrada.
Faura
i Sans en el seu Recull espeleològic de Catalunya
(1909) fa esment d'un avenc de les Basses, ubicant-lo a Sitges-La
Plana Novella i sense cap més dada.
No és fins el 1957 que membres de
la SES- CE Puigmal exploren per primer cop la cavitat, rebatejant-la
com avenc del Vallaric i assignat-li una fondària de 81 metres. Dues
topografies posteriors rebaixen aquesta cota fins a – 71 (SIE-1970)
i després fins a – 66 (GES-1974) en el punt final de la sala (cota
actual: - 61).
Cavitat relativament poc visitada
degut a trobar-se fora de les rutes clàssiques del Garraf. A finals
del 1987, membres del GERS – AE Muntanya poden desobstruir en el
fons conegut fins aleshores i profunditzar fins a la cota actual
(-103 m.). El febrer del 1988 ells mateixos retopografien tota la
cavitat.
Biologia
S'han
recollit alguns exemplars de l'interessant pseudoescorpí
Troglobisium racovitzai Ell.
Bibliografia
Bengoetxea,
A. (1990).- “Avenc dels Vallarics”. Carbonato
(6): 2-3. GERS – AE
Muntanya. Barcelona
Borràs,
J. (1974).- Catálogo espeleológico
del macizo de Garraf. Vol. III .
207 pp. Barcelona.
Cardona,
F. (1990).- Grans cavitats de
Catalunya, vol 2. 484 pp. EC
Gràcia, Barcelona
Ferrer,
V. (2006).- Avencs de Garraf i
d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i
topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
Iñigo,
G. (1970).- “El Avenc del Vallaric”. EspeleoSie
(7): 28-30. SIE-CE Àliga. Barcelona
Revisió
de coordenades i fotografies facilitades per membres de l'ERE –
CEC (febrer 2020)
