Cova de la Vansa

Es tracta d'una gran balma de 135 metres de longitud dividida en dos trams, a la situada més a l'O i més propera a l'entrada del barranc, hi trobem una edificació de dues plantes d'alçada i dividida en diversos departaments, en un d'ells encara s'hi conserva una enorme bota de vi. El punt més fondo el trobem en aquest sector amb 21 metres, així com la màxima alçada de la balma que és de 9 metres, a l'extrem oriental d'aquest tram també trobem una sèrie de compartiments obrats. Per accedir a la part oriental de la continuació de la balma, cal baixar a peu de cingle i tot seguit tornar a pujar, en aquest tram trobem alguna petita balma i després de passar un marc de pedra arribarem a la darrera balma que també està obrada.

Es té noticia del topònim des de principis del 1010, ja que apareix com a límit de la dotació que feu el comte Ermengol II d'Urgell a l'església de Montmagastre. Posteriorment formà part de la Baronia de Lavansa i el 1926 fou annexionat al municipi de Vilanova de Meià.
Habitat de forma permanent fins l'any 1932 per la família Puigpinós. Serví d'amagatall durant la guerra civil; posteriorment i visqué en Solé, àlies “el Grives”; des de 1941 fins el 1950 fou habitat per Ventura Puigpinós, nascut a la casa a començaments del segle XX; després restà abandonada. El 29 d'octubre del 1967 fou visitada per diversos membres de la SAS-CGB i de l'ERE del CEC. Actualment el lloc es molt freqüentat pels escaladors
El mot "bansa" o "vansa" és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com el riu que neix a la Font Freda i davalla pel barranc de Fontfreda.