Cova
de modestes dimensions i orientada al sud, caracteritzada per
disposar en la zona W de dues cambres superposades a dos nivells,
essent la superior una mica més àmplia i terrosa, la inferior té
formacions de conglomerat descompost; en la seva zona E existeix una
tercera cambra de sostre baix i petites dimensions.
Segons
Llopis i Thomas (1953) sembla tractar-se d'una antiga surgència,
resta d'una cavitat més extensa que es perllongava cap al S i que
va ser destruïda pel retrocés del tàlveg. Presenta tres fases de
sedimentació que semblen sincrònics als estudiats a la zona
superior de les coves del Salnitre.
Les
primeres i pràcticament les úniques notícies sobre aquestes
covetes eren les descrites per Llopis i Thomas l'any 1953 que degut
a les seves minses dimensions havien passat desapercebudes, encara
que citades als diferents inventaris espeleològics de Montserrat.
Malgrat això, al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol 6 (2006)
erròniament es confonen amb la Cova C.2a del Salnitre, que no tenen
res a veure.
Bibliografia
Llopis,
N.; Thomas, JM. (1953).- “Estudio hidrogeológico de la vertiente
meridional de Montserrat”. Speleon
IV (3-4): 121-192, Universidad de Oviedo.
Actualització
de dades, topografia i fotografies facilitades per Jordi Navarro
(Centre Excursionista de Castellar del Vallès) (març 2022)
