BON PASTOR, COVA DEL

Per la boca superior baixem per esglaons tallats a la roca, fins en un punt on ja es veu el fons. Per continuar la visita el més fàcil és sortir a l'exterior i desgrimpar per fora fins a assolir la xarxa de galeries que formen les boques inferiors.
Malgrat la vandàlica destrucció de la major part de les formes calcàries descrites pels poetes, encara es pot apreciar la gran bellesa que va tenir aquesta cova.
A nivell geològic, es tracta d'un valuós testimoni d'una antiga disposició topogràfica de la zona, corresponent a traçats hidrològics diferents de l'actual.
Per a la seva visita no cal ni llum ni cap estri especial.
Dins de les activitats previstes per l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai hi ha la possibilitat de fer aquesta visita acompanyats.

Totes les petites coves en les tosques de Sant Miquel del Fai són conegudes des de mitjans del segle XIX i van ser objecte d'escrits i poemes propis de l'època, especialment Víctor Balaguer.
Malgrat això, la primera cita d'aquesta cavitat en concret la proporciona Faura i Sans que, acompanyat per Daví i Piñol, la visiten el 5 de juliol del 1910, tot anomenant-la Cova del Bon Pastor o Cova de Sant Martí.
Anys més tard, no sabem si a la dècada dels anys 1930 o 1940, és visitada per N. Llopis Lladó, qui fa una esquemàtica topografia que va restar inèdita fins a la publicació del volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980).
El 1986 és visitada pels companys Jordi Lloret i Montse Ubach, tot fent una topografia molt més acurada i elaborant un breu article que es publica tres anys més tard.
Cal deixar constància que hem preferit catalogar-la amb el nom més antic que tenim constància: Cova del Bon Pastor i deixar com a sinònims el de Cova de Sant Martí (com diu Faura) i el nom amb que des de fa uns anys es coneix la cova (les Tosques) dins la toponímia de l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai.