ERMITANS, COVA DELS

La cova presenta tres boques a l'exterior, dues d'elles situades al nivell superior i la tercera en el nivell mig, essent aquesta la d'accés normal.
Tota la cavitat s'estructura sobre una fractura fortament inclinada i on grans blocs encaixats entre les parets creen diferents itineraris que, els autors de la topografia agrupen en quatre nivells. No s'observen formes reconstructives i tot el conjunt és un apilament clàstic que cal anar superant amb grimpades de diversos graus de dificultat. En algun punt no està de més l'ús d'alguna corda.
El desnivell total és de 28,7 metres (+9,3; - 19,4) i el recorregut topografiat assoleix els 286,8 metres.

Coneguda de feia molt de temps pels calderins, especialment els caçadors. Assabentat de la seva existència, en Joan Pallarès-Personat va fer diferents intents per localitzar-la, però no va ser fins el novembre del 1974 que, acompanyats per n'Agustí Vila dels Escoltes de Caldes, van poder fer un primer reconeixement (J. Pallarès, X. Bellés i T. Cuñé) amb finalitats bioespeleològiques principalment. En una nova visita el mes següent, van portar a terme un croquis topogràfic de la cova, tot calculant un recorregut d'uns 70 metres.
No és fins l'any 1999 que membres del Col·lectiu Escunhau (Espeleo Grup de l'Hospitalet i GIEG – Agrupació Excursionista de Granollers) visiten de nou la cavitat i observen la complexitat de la cova, per l'acumulació de blocs que formen diferents pisos i l'existència de dues boques més. Després d'una laboriosa i complicada topografia aconsegueixen fixar el recorregut total en 287 metres.

Coleòpters
Speonomus urgellesi Español (Capturat per Bellés, Cuñé, Pallarès els dies 17-11-1974 i el 20-12-1974). Espècie descoberta per Isidre González Urgellés el 1963 a l'avenc de les Aranyes (Montnegre).

1. 
   Bellés, X.; Pallarès, J. (1975).- “La Cova dels Ermitans” Revista Montbuy (1527); (15-2-1975). Caldes de Montbui.

2. 
   Pallarès, J. (1980).- “Els fenòmens espeleològics de Caldes de Montbui” Revista Montbui (145): 2 pp. (11-10-1980). Caldes de Montbui.

3. 
   Pallarès, J. (1981).- “Els coleòpters lucífugs del Farell” Revista Montbui (190): 1p. Caldes de Montbui.

4. 
   Pons, C. (1999).- “Últimas exploraciones: Catalunya, el Farell” Subterránea (12): 9. Federación Española de Espeleología. Barcelona.

· Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 22 d'agost del 2011).