GORG D'EN PÉLACS, COVES DEL

Es tracta de tres petites concavitats en els gresos triàsics que han estat recobertes per les tosques travertíniques.
La nº 1 és una curta galeria de 5 metres de llarg; la nº 2 és un altre conducte de 3 metres de llarg i una alçada mai superior a un metre i la nº 3, amb una amplada de boca de 3 metres i una llargada de 4 metres, és potser la més interessant del conjunt per les seves formacions estalactítiques, però malauradament, i des de fa anys, es troba en un estat molt degradat.

Malgrat que han d'ésser conegudes des de temps remots, les úniques referències espeleològiques que coneixem són les facilitades per Ton Balart i Joan Pallarès, que les visiten i topografien el 3 de març del 1974.

1. 
   Balart, A; Pallarès, J. (1974).- “El gorg d'en Pélacs, l'origen i les coves”. Setmanari Montbuy (1520): 1pp. (21-12-1974). Caldes de Montbui.

2. 
   Pallarès-Personat, Joan (1980).- “Els fenòmens espeleològics de Caldes de Montbui”. Montbui (145): 2 pp. (11-10-1980). Caldes de Montbui.