CABRAFIGA, COVA DE LA

L'accés empinat, farcit d'esbarzers i terra inestable, us exigirà un bon parell de guants i unes ventoses als dits per arrapar-vos a unes parets que, d'altra banda, estan clivellades de petites concavitats i esquerdes.
La cabrafiga és el fruit de la cabrafiguera, peu masculí de la figuera silvestre que penja del sostre de la cova tan bon punt hi arribeu.
Al llarg dels 14 metres de recorregut, la cavitat passa a tenir una secció molt estreta que aviat ens obliga a reptar fins assolir el final de la subtilment sinuosa diàclasi N15E.
Cal destacar alguns trams de parets concrecionades amb formacions d'anemolites i colades estalagmítiques de color gris així com uns ressalts que s'obren a dreta i esquerra, farcits de menuts macarrons. Són el testimoni del pas de l'aigua per un estrat de material més mal·leable, el gruix del qual no supera els 30 centímetres. En el tram final són remarcables els nombrosos fragments de placa estalagmítica rovellades de to verd i el pedruscall que encatifen el terra, fent del trajecte una tasca més apropiada per a un faquir d'ofici que no el d'un excursionista afeccionat. També ressaltem la presència de restes d'esquelets de petits rosegadors així com núvols de mosquits, al fons de la cavitat.

Descoberta i explorada el maig del 1961 per membres del GES – CMB (O. Andrés i J.Mª Torras) que les inclouen (sense topografia) en el catàleg espeleològic de Sant Llorenç de Munt (1974).
El gener de l'any 2000 és retrobada i topografiada per membres de la SIS del CE Terrassa.

1. 
   GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

• 
  Textos, topografia i fotografia extrets del web: caudelguille.net (Jordi Guillemot)