CARTANYÀ, COVA

La cova comunica amb l'exterior per tres boques obertes entre els grans blocs i és formada per dos pisos formats per sales de dimensions regulars, les quals es troben ocupades en tota la seva extensió per blocs procedents de l'important procés clàstic que ha sofert.

La seva gènesi és deguda a un important esfondrament clàstic originat pel desplaçament de la massa calcària de la zona de la Penya Roja i relleus adjacents.

Coneguda des de temps remots. La primera exploració de que tenim constància és la realitzada pels estudiosos reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasugsana l'any 1924. En aquesta visita ja van poder observar restes de terrissa i ben aviat van començar les excavacions arqueològiques dirigides pel Dr. Salvador Vilaseca.

Malgrat el seu relatiu interès espeleològic i la seva poca vistositat, ha estat una cova que al llarg dels anys ha sofert multitud de visites, la qual cosa fa que el seu estat de conservació sigui prou lamentable.

D'entre les diferents topografies realitzades destaca la realitzada l'any 2004 per membres del Grup d'Espeleologia de Badalona i que havia restat inèdita fins ara que ens ha estat facilitada pel company Enric Porcel (agost 2024)

En Joan Pallisé (GIEM) ens facilita la següent nota:

"...A banda de la importància arqueològica, la cavitat fou escenari d’una experiència insòlita i curiosa l’any 1969 per membres del grup d’espeleologia de la Creu Roja de Tarragona, al tractar-se d’una llarga prova de permanència subterrània, suposadament sense contacte amb l’exterior que es perllongà durant alguns dies i en foren protagonistes els espeleòlegs de la Creu Roja de Tarragona, quasi en paral·lel a les d’Emilio Reyes, que aquells anys efectuà diverses permanències a cavitats subterrànies com la realitzada a la Cova de Chaves, a prop de Barbastre, amb l’objectiu d’analitzar el comportament humà en situació d’aïllament.

A la part més fonda de la cavitat, quasi que no hi ha noticia de troballes prehistòriques, mentre si que cal destacar-hi la brutícia de grafits deixada per un bon grapat de brètols amb una llarga continuïtat de generacions que han volgut passar a la posteritat deixant feta un fàstic la paret principal amb inscripcions lamentables"

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.
2. Iglésies, Josep (1927).- “Catalogació de coves i avencs de la vall del riu Brugent”. Revista del Centre de Lectura de Reus (3ª època) (173): 212-226
3. SES – Talps (1969)-. “Operació Serra de Prades”. Butlletí Talps (1): 1-12. SES – Centre Excursionista del Vallès. Sabadell
4. SIRE – UEC (1971).- “Cova-avenc Cartanyà”. Senderos (152): 24-27. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
5. Vilaseca, S. (1928).- “La cova de Cartanyà” Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria (4): 37-71

• Actualització de dades, coordenades i fotografies facilitades per Juli Serrano i Montse Roca (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC). Juliol de 2024.
• Topografia 2004 facilitada per Enric Porcel (GE Badalona) (agost 2024)